Opinió

La joia de paper cartró

Un moment essencial del dia és esmorzar a casa amb El Punt. Ni ràdios, ni xarxes, ni tele, només paper

Hi ha moltes classes de paper. Parlarem de tres que em semblen interessants: el paper diari, el paper moneda i el paper cartró. El 1979 el pare tenia barberia i a la tauleta hi havia La Vanguardia, el TBO i des de principis dels setanta Presència i alguna revista de destape que amagava quan venia mossèn Gabriel. Vaig ésser el primer corresponsal de Llagostera i de seguida ens vam apuntar al Punt Diari. Han passat més de quaranta anys i la mare continua amb la subscripció i a casa en tenim una altra. La fidelitat al diari independent, català, comarcal i democràtic fa que un dels moments essencials del dia sigui esmorzar amb El Punt Avui. Ni ràdios, ni tele, ni xarxes, només paper. És un plaer que penso mantenir fins al dia del judici final. La meva relació amb el paper és recurrent. Vaig treballar més d’una dècada en un banc i m’encantava comptar bitllets (per exemple: un milió de pessetes en paper moneda de 100, 500 i 1000, a vegades bruts i mig estripats). També m’agradava canviar marcs alemanys, florins holandesos, francs francesos, lires italianes, lliures angleses... Era una diversitat monetària que feia trencar el cap a molta gent quan es convertien en pessetes, però jo la veia enriquidora i més ara que l’euro és un altre dels somnis europeus que fa catúfols. L’euro va fer encarir-ho tot i ara la mala gestió ens porta a una inflació descontrolada.

I, seguint amb el paper, aquests dies he conegut l’hospital de cartró de la Vall Fosca, que és el nom comercial de la vall de Cabdella o del riu Flamisell, al Pallars Jussà. És un equipament construït el 1912 per atendre els accidents laborals durant la construcció de la primera central hidroelèctrica de Catalunya. Hi van treballar 4.000 persones, la majoria a pic i pala, per fer carreteres i túnels per connectar els embassaments que subministren l’estany Gento. L’hospital no és visitable pel seu estat de degradació, però encara es manté dempeus i és un edifici únic, excepcional. Havia de durar 20 anys i n’ha fet 110. Ara s’hi ha fet una sobrecoberta per evitar que s’hi acumuli la neu i la pluja. És un símbol de l’arquitectura industrial del segle XX. El disseny era alemany i va arribar a la vall de Cabdella en capses de plafons de cartró i es va muntar per peces. També va ser caserna de la Guàrdia Civil, menjador de treballadors i magatzem municipal. Una joia de paper cartró que s’ha de rehabilitar.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.