Opinió

Raça humana

La Sanna no és la dona del cèsar

Una de les frases fetes que resumeix mil·lennis d’hipocresia i patriarcat és l’atribuïda a Juli Cèsar en el moment de repudiar la seva dona per haver assistit a una festa: “La dona del cèsar no només ha de ser honrada, també ho ha de semblar.” Dos mil anys després, les aparences encara importen. La típica serp d’estiu –notícies que s’inflen i es fan més grosses del que toca perquè no n’hi ha d’altres– ens ha tornat a recordar aquest agost com de fàcil pot ser que vulnerin la nostra intimitat i entre quanta hipocresia vivim. Només cal veure les reaccions al vídeo de la primera ministra de Finlàndia, Sanna Marin, ballant desacomplexadament amb els seus amics. Aquest escàndol aprofitat pels seus oponents polítics conservadors ha traspassat fronteres i ha obligat Marin a fer-se un test de drogues. Tot i ser negatiu, el mal ja està fet i molts finlandesos no perdonen que la seva primera ministra s’ho vulgui passar bé en el temps lliure. O, més ben dit, no perdonen que el vídeo hagi sortit a les notícies de mig món. No interessa qui l’hagi filtrat –Rússia?– i amb quines motivacions –la mandatària defensa l’entrada a l’OTAN–, els retrets són tots cap a ella. Tant hi fa que durant la gestió de la pandèmia Sanna Marin aconseguís un índex d’aprovació del 82%. Tant hi fa que durant el seu mandat hagi aprovat lleis marcadament progressistes amb relació a drets sexuals i medi ambient. Corre el risc de ser repudiada només per una festa i un ball que entre tots hem fet viral i que ni tan sols hauríem arribat a conèixer en l’època anterior als mòbils.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.