Opinió

Raça humana

La mort d’una altra Diana

Es deia Diana Isabel Hernández Juárez, tenia 35 anys i vivia a la regió de Suchitepéquez, al sud-oest de Guatemala. Aquest dimecres farà quatre anys que dos individus la van matar a trets metre participava en un acte religiós a la petita comunitat de Monte Gloria. La Diana ens mira des de les fotografies amb un mig somriure i certa timidesa. Res a veure, segons diuen els seus amics, amb el caràcter tossut i determinat que la va portar a comprometre’s des de ben jove en la lluita pel bé comú i en la defensa del medi ambient. Era mestra i sabia que l’educació és fonamental per sortir de la pobresa. Defensava un model de desenvolupament sostenible i va organitzar horts comunitaris, campanyes de reforestació per recuperar espècies autòctones i la neteja d’espais contaminats. Totes aquelles coses que des d’aquí sabem que cal fer però que a la pràctica, per a molts, només es tradueixen en un reciclatge més o menys eficient. A la Diana, el seu compromís li va costar la vida. Encara no se sap qui va donar l’ordre, però la manera en què la van matar, en ple dia i a la vista de tothom, es va interpretar com un avís per als activistes. No és un cas aïllat, segons l’ONG Global Witness, l’any de la seva mort 211 persones més van ser assassinades per haver defensat ecosistemes i biodiversitat i haver denunciat els abusos de les grans indústries extractives de recursos naturals. La majoria d’aquests crims es produeixen a Llatinoamèrica, on l’excusa de la lluita contra el narcotràfic permet crear falsos relats i deixar impunes moltes morts com la de la Diana.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.