Opinió

opinió

De les brases al congelador

No és normal a Europa haver d’esperar un tren regalimant de suor

Tan­quem una mala set­mana per als viat­gers de tren. Vui­tanta mil usu­a­ris van patir ahir l’ava­ria del ser­vei de tele­co­mu­ni­ca­ci­ons d’Adif, segons Renfe. En resum: un caos des­co­mu­nal entre el pas­sat­gers de tot Cata­lu­nya. Durant tres hores i en hora punta al matí, tots els trens de Roda­lies i Llarga Distància es van atu­rar.

Sense voler entrar en la part infor­ma­tiva de l’assumpte (no és l’objec­tiu de la columna), dei­xeu-me evi­den­ciar un tema que sumat als retards està essent insu­por­ta­ble. Em refe­reixo a la diver­si­tat de tem­pe­ra­tu­res extre­mes (accen­tu­a­des per l’entrada en vigor de la nor­ma­tiva) que tenen mol­tes esta­ci­ons de Renfe, espe­ci­al­ment les de Roda­lies de Bar­ce­lona-Sants i Plaça Cata­lu­nya En casos com els d’ahir són un infern i tinc els meus dub­tes de si són entorns salu­da­bles per res­pi­rar-hi. No és nor­mal a Europa haver d’espe­rar un tren rega­li­mant de suor.

A Girona aquesta bruta i calenta sen­sació no la tenim, però el des­ga­vell de tem­pe­ra­tu­res és cons­tant. Dime­cres pas­sat, sense anar gaire lluny, un retard d’una hora de l’Avant (que sem­pre acos­tuma a fun­ci­o­nar bé i pun­tu­al­ment, encara que de la pandèmia cap aquí bri­llen per la seva absència) em col·locava lite­ral­ment en un vestíbul de l’estació del TAV de Girona ple de viat­gers suant tro­pi­cal­ment. Més de la mei­tat dels viat­gers (amb mas­ca­reta) o tenien ven­talls o els impro­vi­sa­ven, men­tre pre­gun­ta­ven als ope­ra­ris què deia la mega­fo­nia. Els avi­sos en català i cas­tellà no s’ente­nien. (De fet, aquest és també un tema per a una altra columna. De veri­tat que no hi ha manera d’equa­lit­zar les mega­fo­nies de les esta­ci­ons? Eo!, ho puc dir més fort, però no més clar: mai no s’entén res, si és que s’arriba a poder sen­tir!)

Per sort algú va deci­dir que era millor que baixéssim a les anda­nes. Gràcies! Allí entràvem de ple a la nevera i ens podíem refer men­tre esperàvem estoi­ca­ment. Un cop el cos s’ha acos­tu­mat a la nova tem­pe­ra­tura, alguns pre­vin­guts ja trèiem les jaque­tes. He arri­bat a veure dones (sem­pre eren noies) que tre­ien de la bossa mit­jons d’esport per abri­gar-se uns peus ensan­da­li­ats i algun cop m’ho he copiat per estal­viar-me un refre­dat d’estiu.

Però és que ens quei­xem per vici! Ara que les vacan­ces s’han aca­bat, què seria millor que un viatge amb sor­presa i sense hora­ris?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia