Opinió

Tribuna

Llarga vida a la ràdio

“La ràdio s’ha adaptat sempre als nous escenaris i ara ho torna a demostrar en la nova convergència multimèdia. I un exemple és l’èxit dels pòdcasts. Els continguts d’àudio es poden consumir on es vulgui i, pràcticament, en qualsevol situació

Aquesta setmana hem celebrat els 30 primers anys de Catalunya Informació. Abans de continuar, un aclariment: si mai som observadors del tot neutrals, jo en aquest cas ho soc menys que en d’altres. Una part molt important de la meva carrera professional ha estat vinculada a la ràdio, i més concretament a Catalunya Ràdio, on vaig començar a exercir de periodista. Per tant, vaig tenir l’oportunitat de veure néixer Catalunya Informació molt de prop, des de la redacció de les Emissores de la Generalitat de Catalunya. I a més, aquests últims temps, he tingut la sort de formar part de l’equip de Catalunya Informació. La meva proximitat al projecte, als que el van impulsar i a molts dels que l’han fet i el fan possible, no crec que m’impedeixi afirmar que ha estat i és un producte d’èxit. Aquesta afirmació es podria sustentar en les dades d’audiència, però no seria del tot ajustat. A ningú se li escapa que tothom té l’ambició de tenir com més públic millor, però resulta una obvietat que si el que pretens és fer una emissora que vulgui estar en la lluita pel lideratge no et plantejaries mai una ràdio informativa que tot el dia doni notícies. El veritable èxit de Catalunya Informació és que, a més de ser sintonitzada per un nombre molt significatiu d’oients, és una emissora útil. Ho és fins i tot per als que no l’escolten habitualment, però en una situació excepcional saben que hi poden recórrer. Ser útil hauria de ser una de les funcions i ambicions de tot mitjà de comunicació, però on aquesta característica hauria de tenir un pes fonamental és en els mitjans públics.

La història de la ràdio a Catalunya ve de lluny. Atrets per una novetat que aquí ens arriba de París, els primers radioclubs de casa nostra es funden l’any 1922 i en tan sols dos anys deixen pas a la primera estació de ràdio regular. El 14 de novembre farà 98 anys (ja fa, doncs, gairebé un segle) de la primera emissió de Ràdio Barcelona. La ràdio pren ràpidament un enorme relleu social en una societat enormement canviant i, a voltes, convulsa. Es podria dir que la ràdio és el mitjà hegemònic de la primera part del segle XX, superant les limitacions del seu desplegament amb la capacitat d’arribar a molta més gent i més diversa que la premsa. Però si la primera part del segle passat és la del domini de la ràdio, en la segona s’assisteix al naixement i expansió de la televisió. La fascinació que genera la imatge, sobretot per crear continguts d’entreteniment, va fer que molts teòrics, empresaris i presumptes visionaris anticipessin la mort de la ràdio. No la van encertar. La ràdio es va haver de reinventar, aprofitant els canvis tecnològics i els nous hàbits socials.

Hi ha qui assegura que la ràdio camina cap a una decadència irreversible per l’edat dels seus oients. La tesi sembla irrefutable: si la gent jove no l’escolta, no té futur. Però bé saben els metges que una de les especialitats amb més futur és la geriatria. Quina aparent contradicció! Els qui donen l’oferta programàtica que ofereixen avui les emissores per amortitzada argumenten que no té sentit per la potència que han demostrat els nous canals de distribució de continguts (en especial les xarxes socials) i sobretot per la facilitat de consumir-los a demanda. Evidentment, els canvis tecnològics obren nous escenaris, però també oportunitat. Mirant enrere podem comprovar que l’expansió de la freqüència modulada, amb una major qualitat del so, va convertir la ràdio en més musical. I de forma més recent l’aparició d’internet l’ha fet més accessible i diversa. La ràdio és un mitjà que s’ha adaptat sempre als nous escenaris i ara ho torna a demostrar en la nova convergència multimèdia. I un exemple és l’èxit dels pòdcasts. Els continguts d’àudio es poden consumir on es vulgui i, pràcticament, en qualsevol situació.

Però hi ha coses que, afortunadament, van més enllà de les raons lògiques o de les oportunitats tecnològiques. Qui no ha viscut l’experiència de la veu que li fa companyia? També la de la ràdio. Sigui sol a casa, conduint de matinada, quan estàs pendent d’alguna cosa que ha de passar o mentre no vols estar gaire pendent de res..., en una infinitat de situacions i circumstàncies, hem triat o ens hem trobat amb una veu que ens ha fet companyia. La ràdio ha estat per a molts una banda sonora, més o menys present, de la seva vida. Mentre els professionals no ho oblidem sempre hi haurà algú a l’altre costat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.