Opinió

De reüll

La fondista

No saps que només en llacs amb llot al fons hi creixen nenúfars? Ufanosos destaquen d’entre la balca, encatifant l’aigua, enjardinant les aigües feréstegues i “dissipadores” segons les supersticions locals. Els nenúfars civilitzen el front d’estany, entre la pesquera Llinàs i la Gayolà, i ho fan tan bonic com un quadre de Monet. Sempre que hi passo penso en el vers del poeta Lucian Blaga. No hi serien sense el sediment que verdeja l’aigua, el color que es veu amb les ulleres, entre braçada i braçada, si es mira la profunditat, sense perdre la línia recta de la nedada, mentre el pic de Rocacorba observa. És la sensació que tindran els prop de 2.300 nedadors a la 78a Travessia de l’Estany de Banyoles que se celebra avui. Dolors Feixas es coneixia molt bé aquest traçat. Tot nedador del Club Natació Banyoles se’l coneix. No va ser la primera banyolina. Conxita Masgrau, el 1951, té l’honor. Ni la primera dona a guanyar. Ho va fer Carme Ponsatí, del CN Barcelona, el 1945. Recordo Dolors Feixas amb els cabells llargs i daurats, amb un somriure murri; una sirena per als meus ulls de nena que completava les seves primeres piscines. Per a mi era la primera, tot i que això no és l’important. Ho és crear escola: aprendre a ser fondista, algú que t’ensenyi que, si no nedes, t’enfonses. O ets fang o ets nenúfar. Des del 2012, la travessia “dels petits” du el seu nom.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.