Opinió

Raça humana

Més val que descansi en pau

Als actuals descendents de la Isabel no els passarà com a la Teresa Cufí de can Jep d’Albanyà, que fa cent anys va perdre un fill i al cap de poc ningú no podia viure a la casa perquè les parets cruixien de valent; o com a l’Esperança Frigolé de la Mascarona de Vilobí, que quan anava a agafar el son es desvetllava espaordida per una remor de passes; o com a la Maria Puigdemont de la Rovira de Sant Julià del Llor, anguniosa perquè unes mans invisibles es dedicaven a esgarriar la roba dels mundos de la sala; o com a en Miquel Compte de la Panosa de Sant Iscle de Colltort, que sentia el ball nocturn de plats, gots i cassoles. Tots feien el ploricó, però s’ho havien buscat! No, als actuals descendents de la Isabel això no els passarà perquè han complert amb el ritual a ulls de tot el món, amb la més gran fastuositat, i s’han excedit fins a l’extenuació dels més badocs; en canvi aquests altres protagonistes de la nostra història –trets del llibre Màgiques, pors i supersticions, Diputació de Girona, 1988–, uns pobres diables atacats per la misèria i la ignorància, pretenien escatimar a l’Altíssim allò que li corresponia: els funerals pels seus difunts, pagament en mà, sense els quals els condemnaven a vagar com ànimes en pena i reclamar la cerimònia per al seu assossec. No fallava, quan la família encarregava les exèquies, el capellà –disculpin, volia dir l’esperit– es calmava i ja no apareixia a espantar els vius. Coses d’aquell temps! Els actuals descendents de la Isabel s’han ben assegurat que descansi en pau, no importa qui ho hagi costejat. Com ha canviat tot, oi?

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.