Opinió

De reüll

No siguem hipòcrites

Si fóssim en temps de la Inquisició (que no diré que de tics seus no en persisteixin), als activistes ecologistes que darrerament han tirat menjar a quadres icònics (sopa de tomàquet a Els gira-sols de Van Gogh; puré de patates a un Monet), ja els haurien cremat vius a la plaça del poble. Tant hi fa que les pintures estiguin protegides amb un vidre i, doncs, que els atacs no els hagin causat danys: l’allau de mostres de reprovació i insults és directament proporcional a la indiferència pel tractament que rep el patrimoni artístic, així, en general, i ja no diguem per la maquinària dels poderosos per posseir-lo com a béns de luxe. A tota aquesta gent que ha evacuat tanta ràbia contra els agitadors climàtics, no l’he vista encadenar-se a les portes d’una sala de subhastes per denunciar l’especulació a la qual se sotmeten obres com la de Van Gogh mateix, pobre de solemnitat en vida. Ni tampoc els he vist llançar, posem-hi, maionesa a un polític que ha retallat dràsticament el pressupost d’un museu. O manifestant-se davant d’edificis històrics abandonats, que agonitzen, per exigir que es restaurin. No siguem hipòcrites. L’únic que m’emprenya de les perfomances ecologistes és que ara els museus reforçaran la seguretat, i aviat semblaran presons.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.