Opinió

El voraviu

La desigualtat més gran

Sense Hondt, 202 diputats socialistes del 1982 n’haurien estat 165

Pedro Sánchez cir­cula aquests dies esco­te­rit com un gínjol lluint el 40è ani­ver­sari de la victòria soci­a­lista del 82 com si hagués estat seva, com si hagués estat obra i gràcia de les seves habi­li­tats i dots de pres­ti­di­gi­ta­dor. Tant és així que Alfonso Guerra (tim­ba­ler dels des­ca­mi­sats) li ha recor­dat que el que hi era, era ell. Va ser una gran victòria. Un deliri col·lec­tiu. L’arra­co­na­ment i la superació real i pràctica del règim fran­quista. Ho havia de ser. Vaig aplau­dir-la amb les ore­lles. Jo també duia ame­ri­cana de pana i jer­seis de coll alt. Tenia 24 anys aca­bats de fer i un con­tracte fix de redac­tor al Punt Diari. Glòria celes­tial! Després ha estat el que ha estat i ha sig­ni­fi­cat el que ha sig­ni­fi­cat per a Cata­lu­nya, per a l’espa­nyo­lit­zació del PSC, per a la monar­quit­zació del repu­bli­ca­nisme, per als cents anys d’hon­ra­desa i per a tants altres mites que la Tran­sició ha pen­jat a l’armari. No va ser només una. Varen ser tres. Tres majo­ries abso­lu­tes segui­des. 202, 184 i 175 dipu­tats. Anys 1982, 1986 i 1989. Allà es varen con­ce­bre i aixe­car les parets mes­tres d’aquest règim del 78, que ara ens esca­nya. Cap de les tres majo­ries abso­lu­tes hau­rien exis­tit si tots fóssim iguals davant la llei elec­to­ral, la desi­gual­tat més gran del sis­tema. Les diferències que els va rega­lar la llei d’Hondt varen ser 37, 33 i 37 dipu­tats res­pecte que el vot de cada ciu­tadà hagués val­gut el mateix. El sis­tema pena­litza mino­ries perquè viuen còmodes en el mano i ordeno.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.