Opinió

De reüll

Valent i generós

Admiro Ferran Garcia Sevilla, a ell i a la seva obra, i ho dic així ara que s’ha posat de moda separar la persona de l’artista, l’ètica de l’estètica, com si fos possible. El Ferran és un treballador incansable de l’art des de la negra nit del franquisme, furgant sense compassió en les seves llagues amb les eines de la creació conceptual. Ell és exponent d’aquesta època tan brillant de l’art català. Que va tenir molta visibilitat durant un temps? Sí. Que darrerament l’han més aviat ignorat i silenciat, també. És un personatge incòmode per a tota forma de poder que mina les llibertats, i no li tremola la mà quan ha d’escriure una carta al Museu Reina Sofia per impedir que la seva obra s’utilitzi per celebrar la Constitució Espanyola, o per actualitzar una pintura que té a la col·lecció del Macba, encarant-se als vigilants i tot, amb referències a les humiliacions que els catalans patim diàriament dels colonitzadors. Valent i generós: ha donat 54 obres al MNAC (que es pregunti el miop Macba per què no li ha tocat aquesta grossa) i ha deixat 45 fotografies intervingudes al mateix museu. Part d’aquest fons lluminós s’exposarà al desembre al Palau Nacional coincidint amb una retrospectiva que allotjarà el centre d’art Tecla Sala de l’Hospitalet. Ferran, no ens la perdrem.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.