Opinió

Francesc Cabana

Quadern d’economia

La solidaritat, a cops de puny

De fet, els vint-i-set membres de l’OTAN difícilment arribaran a acords solidaris

És fàcil ima­gi­nar una reunió de dos par­tits polítics o de dues fac­ci­ons d’un par­tit que es tro­bin per arri­bar a un acord de soli­da­ri­tat. Aquesta és una paraula uti­lit­zada per tot­hom i espe­ci­al­ment pels polítics. Exi­geix diàleg, bona fe i res­pecte pel qui es té al davant.

No obs­tant, la rea­li­tat ens diu que les coses no van així. La soli­da­ri­tat es troba poc entre par­tits polítics dife­rents, així com entre fac­ci­ons del mateix par­tit. En el fons hi ha poca volun­tat d’arri­bar a un acord sem­pre que l’altre no cedeixi a les seves pre­ten­si­ons, un fet que com­porta que molt poques vega­des s’arribi a acords.

De fet, entre països, la soli­da­ri­tat s’acon­se­gueix a cops de puny o, dit d’una altra manera, en unes con­di­ci­ons en què la violència física o econòmica es fa patent a les dues parts. Una d’elles acon­se­gueix impo­sar el seu cri­teri, men­tre que l’altra s’ajup i accepta els argu­ments de l’altra perquè els cops de puny fan mal.

Actu­al­ment, el món és una olla. I entenc per aquest terme, que la soli­da­ri­tat ben entesa no exis­teix i només s’imposa aque­lla de la qual se’n pot treure pro­fit. Els cops de puny exis­tei­xen però són dis­crets i dis­si­mu­lats. De fet, els vint-i-set mem­bres de l’OTAN difícil­ment arri­ba­ran a acords soli­da­ris. Pel que fa a la Unió Euro­pea, difícil­ment s’arri­barà a un avenç en la seva fina­li­tat de crear el que el seu nom espe­ci­fica. L’ONU difícil­ment can­viarà un con­sell de segu­re­tat creat després de la Segona Guerra Mun­dial en un moment en el qual les coses eren molt dife­rents d’ara. O una mica simi­lar si tenim en compte l’acti­tud de Putin i la seva Rússia que ens recorda els anys de la guerra freda.

Els can­vis acor­dats després de la Segona Guerra Mun­dial, que van supo­sar una apli­cació dels prin­ci­pis de soli­da­ri­tat, s’han anat apli­cant, alguns bé i altres mala­ment, s’han anat cor­re­gint en bona part i merei­xen un res­pecte. La soli­da­ri­tat en aquest cas va tenir un cost molt alt, ja que va ser el resul­tat de mili­ons de morts.

En teo­ria els estats amb un nivell de cul­tura alt hau­rien de tenir la capa­ci­tat d’exer­cir la soli­da­ri­tat entre ells i arri­bar a acords que els bene­ficiïn, a través d’unes con­ver­ses civi­lit­za­des, hones­tes i sense males inten­ci­ons al dar­rere. La soli­da­ri­tat és la més necessària de les vir­tuts en un món que no para de tro­bar motius per donar-se cops de puny amb una gran ener­gia. Al dar­rere d’aquesta estratègia hi ha sovint poca hones­te­dat, ganes d’enga­nyar l’altre i males inten­ci­ons. El món actual fa pen­sar més en una bara­lla de galls que no pas en una dis­cussió serena sobre com avançar i tro­bar punts de con­nexió i d’acord. Sobren els cops de puny. Els pro­ble­mes se solu­ci­o­nen a la llarga però molt len­ta­ment. Només cal veure les bones rela­ci­ons entre el Japó i els Estats Units i d’Ale­ma­nya i França i la Gran Bre­ta­nya, però es man­te­nen bara­lles entre pales­tins i isra­e­li­ans i innu­me­ra­bles sen­ti­ments de ràbia entre estats asiàtics i, espe­ci­al­ment, els afri­cans.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia