Opinió

opinió

Més que un pont

És una sort ser europea i poder plantejar-se descansos, sortides o vacances de Nadal

Pot­ser esta­reu lle­gint aquesta columna tan­cant male­tes o ja en ruta perquè for­meu part del col·lec­tiu de pri­vi­le­gi­ats que té, en la pri­mera set­mana de desem­bre, el pre­ludi de les vacan­ces de Nadal.

Mal­grat les res­tric­ci­ons que ja s’han anun­ciat (vaga de Vue­ling, Rya­nair o de TAP) i l’enre­nou que hi haurà a les car­re­te­res (la DGT albira des­plaçaments de més de 8 mili­ons de per­so­nes), on pre­ve­uen més trànsit, com sem­pre, són les zones turísti­ques i les d’accés a sego­nes residències (con­tra­des giro­ni­nes?). És una sort poder-se estres­sar pel trànsit a la car­re­tera o per les vagues als aero­ports. És una sort ser euro­pea i poder plan­te­jar-se des­can­sos, sor­ti­des o vacan­ces de Nadal.

Mal­grat que a Europa hi ha molta gent (a Ucraïna i fora) per a qui les vacan­ces d’hivern seran el mateix infern de sem­pre, en altres indrets del món no exis­teix ni la per­cepció que es poden fer vacan­ces.

Aquesta és la impressió que vaig tenir fa uns dies a Kigoma, a Tanzània. És una regió bres­so­lada per la ribera del llac Tan­ga­nika, un indret de natura tran­quil·la i gens estri­dent, fora dels cir­cuits turístics del país dels safa­ris. Allà, la Facul­tat de Turisme de la UdG i l’ONG Kari­bia (https://​www.​karibia.​org/) hi farem un pro­jecte de coo­pe­ració uni­ver­si­tari. Aquesta ONG dona suport a orga­nit­za­ci­ons locals per tal de dur a terme pro­jec­tes que rever­tei­xin, d’alguna manera, la situ­ació de diver­sos col·lec­tius de la soci­e­tat. Un d’aquests col·lec­tius on inter­ve­nen és el de les noies cos­tu­re­res. Són 40 i tenen entre 17 i 28 anys, i situ­a­ci­ons per­so­nals gens fàcils (no sé si mai han sen­tit la paraula vacan­ces). Reben una for­mació que ali­menta les seves expec­ta­ti­ves d’un futur millor. Algu­nes cami­nen més de tres hores per arri­bar a l’escola de cos­tura a les vuit del matí. Hi són fins a les tres de la tarda, i allà apre­nen patro­natge (asse­gu­des a terra) i cos­tura (fent torns per emprar les poques màqui­nes de cosir de què dis­po­sen). S’ha ende­gat un recapte per acon­se­guir poder equi­par dig­na­ment l’escola on apre­nen de cos­tura i a tenir consciència de ciu­ta­da­nes amb drets i amb capa­ci­tat per deci­dir. Si les vacan­ces us ho per­me­ten, elles us ho agrai­ran. https://​www.​mig​rano​dear​ena.​org/​reto/-​impulsando-​a-​la-​mujer- en-africa-.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.