Opinió

A la tres

6-D: dia de la involució

“La Constitució havia de ser eina per obrir camí i ha estat cinturó de castedat del franquisme per conservar les essències nacionals

La Cons­ti­tució, com la Puríssima, val el que val el pont o l’aqüeducte que per­met fer, no perquè es com­me­mori el 6-D del 1978, en què els ciu­ta­dans van poder dir que sí a la nova Cons­ti­tució Espa­nyola, sense que ningú, ni tan sols els fran­quis­tes que encara mana­ven, els enviés milers de poli­cies sobre­mo­ti­vats a reben­tar-los el cap. Convé recor­dar per què. Convé recor­dar que la immensa majo­ria dels que vota­ven el que volien era dei­xar enrere la por, l’opressió, la tor­tura, la per­se­cució política, el ter­ror, el retrocés social i cul­tu­ral, l’adoc­tri­na­ment, el geno­cidi lingüístic, la falta de lli­ber­tat indi­vi­dual i també naci­o­nal. La Cons­ti­tució no era un objec­tiu, sinó la porta de sor­tida de la dic­ta­dura i la d’entrada a una nova era que havia de ser d’avenç polític, social i naci­o­nal, pre­si­dit per la democràcia, la justícia, el res­pecte a la plu­ri­na­ci­o­na­li­tat històrica que és Espa­nya. Després hem tin­gut temps per com­pro­var que la Cons­ti­tució no era una eina per obrir camí sinó un cin­turó de cas­te­dat que el mateix fran­quisme va dis­po­sar i fins i tot redac­tar per man­te­nir intacta l’essència de l’Espa­nya naci­o­na­lista i perquè ells con­ti­nu­es­sin exer­cint el poder d’una altra manera o, com es diu ara, “des del dar­rere”. Convé recor­dar que va ser la llei de reforma política de les Corts fran­quis­tes la que va guiar la Tran­sició, l’ela­bo­ració de la Cons­ti­tució sense unes elec­ci­ons cons­ti­tu­ents i el res­pecte escru­polós a les línies ver­me­lles mar­ca­des pel dic­ta­dor: la monar­quia, l’exèrcit a les seves ordres, Espa­nya com a nació única i indi­vi­si­ble i el cas­tellà com a únic idi­oma naci­o­nal, l’imperi de la llei per sobre de la volun­tat popu­lar. Tot això venia de sèrie, impo­sat, no era un punt de par­tida, sinó d’arri­bada, i, com s’ha demos­trat, més difícil de refor­mar per ampliar el camp de joc que de reta­llar amb inter­pre­ta­ci­ons res­tric­ti­ves, invo­lu­ti­ves, fins al límit de car­re­gar-se un Esta­tut nego­ciat, apro­vat, acor­dat, refe­ren­dat i san­ci­o­nat. El 6-D, a banda de per fer aqüeduc­tes, ser­veix per recor­dar que aquesta Cons­ti­tució ser­veix per incom­plir-la quan interessa, per igno­rar els arti­cles que des­tor­ben, per llançar-se-la pel cap els uns als altres, per enter­rar la rea­li­tat naci­o­nal, cul­tu­ral i lingüística i per enca­de­nar la democràcia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia