Opinió

De Puig, deu anys després

La carta europea de les llengües i la defensa del català a Europa és un dels llegats del polític gironí

Han pas­sat deu anys, però ho recordo com si fos avui. Aque­lla tarda de desem­bre, a la redacció del diari érem qua­tre gats, i ja teníem l’edició pràcti­ca­ment tan­cada, quan va sonar el telèfon i ens van donar la notícia; vaig que­dar glaçat, en pocs segons em van pas­sar pel cap molts records i mol­tes vivències per­so­nals i pro­fes­si­o­nals. Men­tre pen­sava, mirava les pla­nes del diari, per veure què s’hau­ria d’aixe­car per posar-hi la notícia, en la dimensió que cor­res­po­nia. Vam publi­car dues pla­nes, fetes a corre-cuita, sobre la mort de l’his­to­ri­a­dor i polític Lluís Maria de Puig. Aquests pen­sa­ments em van venir al cap fa pocs dies, durant l’acte orga­nit­zat pel Con­sell Català del Movi­ment Euro­peu i l’Asso­ci­ació Europa- Empordà en record i home­natge a Lluís Maria de Puig, en el desè ani­ver­sari de la seva mort. Un acte en el qual es va glos­sar la figura i la tra­jectòria per­so­nal i pro­fes­si­o­nal del polític i pro­fes­sor gironí, amb la par­ti­ci­pació del pre­si­dent de l’Asso­ci­ació Europa i Empordà (Eurem), Joa­quim Lli­mona, el pre­si­dent del Con­sell Català del Movi­ment Euro­peu (CCME), Xavier Fer­rer, el pre­si­dent del grup CINC, Josep M. Coll, el tinent d’alcalde de l’Ajun­ta­ment de Girona, Lluís Martí, l’Helena de Puig i el con­se­ller de Recerca i Uni­ver­si­tats de la Gene­ra­li­tat i exal­calde de Girona, Joa­quim Nadal, que va fer una dis­ser­tació, en part cen­trada en l’obra de Lluís Maria de Puig, com a his­to­ri­a­dor espe­ci­a­lit­zat de l’etapa de la domi­nació napoleònica de Cata­lu­nya i en par­ti­cu­lar de la Girona fran­cesa, sense dei­xar de par­lar dels anys en què es va dedi­car a la política, com a dipu­tat al Congrés (1979-2004), com a sena­dor (2004-2011) i com a pre­si­dent de la Unió Euro­pea Occi­den­tal (UEO) i l’Assem­blea Par­la­men­ta­ria del Con­sell d’Europa, així com de la seva feina en defensa del català amb la redacció de l’informe sobre el català i la carta euro­pea de les llengües amb un seguit de reco­ma­na­ci­ons que rei­vin­di­ca­ven l’ús del català a les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees i que dis­sor­ta­da­ment només s’han com­plert en una mínima part. Deu anys després, la figura i obra de Lluís Maria de Puig, en tots els àmbits en què va tre­ba­llar, es van recor­dar, així com aquells més per­so­nals, entre els quals em queda la recor­dança d’aquell som­riure sor­ne­guer que dibui­xava en el seus lla­vis quan t’havia de reba­tre algun argu­ment de la con­versa que man­te­nies, fos política, històrica o de qual­se­vol tema tri­vial.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.