Mediació: garantia de compromisos duradors

La mediació és una institució per la qual molts països de la Unió Europea han apostat per millorar l’accés de la ciutadania a un sistema públic de justícia que sigui eficaç a l’hora de proporcionar solucions útils i duradores en el marc de la resolució d’una controvèrsia. No obstant això, i malgrat els decidits impulsos que cada Estat ha anat realitzant sobre aquesta figura, es continuen percebent diferències notòries respecte a la seva utilització entre els països membres de la Unió: tothom reconeix els seus beneficis, però no tots presenten unes xifres satisfactòries en quan al volum de mediacions que s’inicien.

Una possible explicació podria ser l’existència, a nivell comunitari, d’una Directiva en comptes d’un Reglament (obligatori en tots els seus elements i directament aplicable a cada Estat membre), com a instrument escollit per harmonitzar els diferents ordenaments estatals d’Europa. Això no obstant, també ha servit perquè cada país pogués endinsar-se en aquesta figura, articulant una regulació que fos conforme a les particularitats i característiques del seu propi sistema jurídic. I sempre amb l’esperit comú de promocionar la mediació per assolir una tutela basada en el Dret, revertint al mateix temps la tendència d’una societat excessivament judicialitzada.

En aquest sentit, el Dia Europeu de la Mediació, que commemorem cada 21 de gener, constitueix una oportunitat idònia per reflexionar sobre les bondats d’aquest mecanisme alternatiu a la via judicial per a la resolució de controvèrsies. A més, la mediació ha demostrat la seva utilitat i eficàcia en àmbits molt diversos. Fins i tot en matèries que van més enllà de l’anomenat principi dispositiu de les parts, i per tant més enllà de qüestions civils o mercantils. La Mediació ha resultat molt pràctica en àmbits com el sanitari, l’organitzatiu o l’esportiu (havent signat recentment l’ICAB un Conveni de col·laboració amb la Federació Catalana de Futbol); i fins i tot s’han plantejat algunes experiències a nivell penal, en el marc de l’anomenada justícia restaurativa.

Com a professionals, el deure de conèixer totes les possibilitats que l’ordenament jurídic posa al nostre abast forma part del rigor que des del punt de vista tècnic i deontològic se’ns exigeix ??a l’Advocacia. El client, per prendre una decisió informada sobre com canalitzar la resolució d’una determinada controvèrsia ha d’haver tingut la possibilitat, a través de la nostra assistència com a lletrats, de conèixer la via que millor s’adapti a les seves necessitats. I això només és possible si amb l’ambició d’una formació continuada, ampliem els nostres coneixements també pel que fa a la mediació (i als MASC en general).

En efecte, qui ens confia una situació jurídica i personal espera de nosaltres que siguem capaços d’entreveure totes les alternatives possibles per prendre una determinació sobre el camí a escollir per buscar una solució. I aquesta via, tal com l’experiència ens ha ensenyat moltes vegades, no sempre (i molt menys de manera preferent) ha de ser la judicial. Sobretot, quan la jurisdicció es troba amb uns nivells de col·lapse preocupants, i els temps judicials i la rigidesa en termes processals amb què s’encarrila el procediment, pot ocasionar que un determinat conflicte s’enquisti o que, almenys, es produeixi una escalada d’aquest, impedint a les parts, ja no només expressar de manera extensa sobre les seves inquietuds, sinó de resoldre la controvèrsia més eficaçment a través d’una escolta activa.

La mediació implica generositat i empatia, cosa que cal entendre, no com una forma de claudicar a la fermesa de les nostres pretensions, sinó com una oportunitat de buscar solucions imaginatives i creatives, precisament per satisfer-les d’una manera que es garanteixi la implicació proactiva de les parts i l’execució dels acords assolits. D’altra banda, i encara que s’hauria d’optar per la mediació de manera preferent a la via judicial, perquè aquesta és la intenció del legislador (segons s’infereix de les darreres reformes i de les que s’aprovaran pròximament), sempre és un bon moment per acudir a la mateixa. De fet, en nombrosos moments de les normes reguladores del procediment, especialment en l’àmbit civil i el social, s’ofereix a les parts l’oportunitat d’intentar una mediació “intrajudicial”; és a dir, mentre dura el procés.

I és que qualsevol escenari és idoni per explorar la mediació. No podem oblidar que, pel seu caràcter transversal i les múltiples possibilitats que ens ofereixen els MASC, la mediació ha demostrat ser útil en àmbits molt diversos. Serveixi d’exemple les Jornades Europees de Mediació que hem celebrat recentment al Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, amb la col·laboració i participació d’institucions tan prestigioses i significades com el Grup Europeu de Magistrats per la Mediació a Espanya (GEMME) o el Centre de Mediació de Catalunya, havent-nos centrat aquest any en l’esport (i l’esportivitat). Doncs la utilitat que, en un i altre cas, esport i mediació, suposen a l’hora de promocionar valors com el respecte, la participació i la bona fe, fa possible que davant d’un conflicte, els seus principals protagonistes es responsabilitzin per buscar vies de gestió pacífica d’aquest. Sens dubte, la mediació, com a forma d’implicar a les parts en la solució d’una controvèrsia, contribueix a la cordialitat en les relacions i que els compromisos que s’assumeixin siguin duradors i satisfactoris.