Opinió

Keep calm

Sota terra

A la Via Laie­tana de Bar­ce­lona en obres han tro­bat un esque­let davant de Foment que els arqueòlegs daten al segle V. Mira que la Laie­tana s’ha obert vega­des i fins s’hi ha fet el metro. D’aquí la sor­presa dels ope­ra­ris d’haver-hi tro­bat aquesta tomba, a més d’altres res­tes roma­nes i medi­e­vals. L’esque­let, a prop de l’antiga Bar­cino, era d’algú que també tran­si­tava cap a un altre món. Tenia un quart de moneda a la boca, que devia dur per pagar a Caront el pas en barca cap al des­cans etern. Però el seu cos no està sen­cer: li fal­ten les cames i un braç, pos­si­ble­ment perquè en una altra època allí s’hi va fer pou, i qui el va fora­dar no va tenir tanta cura, ni l’habi­li­tat d’ara.

No és la pri­mera tro­ba­lla arqueològica que fan en aques­tes obres d’aquesta artèria de la capi­tal, perquè, una mica més amunt, fa un parell de set­ma­nes encara hi van tro­bar més res­tes ( n’han de deter­mi­nar el valor) i al setem­bre a l’altura del car­rer Jon­que­res van tro­bar res­tes d’un antic mones­tir de mon­ges del segle XIII. Això és vist i no vist, perquè, encara que gra­tem en el pas­sat, d’aquí a uns mesos quan s’aca­bin les obres tot haurà de que­dar tapat perquè els actu­als bar­ce­lo­nins i visi­tants puguin anar amunt i avall sense pen­sar en el pas de la història que hi ha sota terra.

Aquesta anada enrere en el temps con­trasta amb les pro­jec­ci­ons de futur que també fem sovint. Raül Gar­ri­ga­sait, per exem­ple, acaba de publi­car Pro­fe­cia, una novel·la en què ima­gina una Bar­ce­lona amb els sen­glars bai­xant per Bal­mes fins a peu de mar. És una pro­fe­cia que gai­rebé s’ha com­plert perquè les fron­te­res entre la part feréstega del país i les ciu­tats s’ha anat des­di­bui­xant. Els sen­glars reg­nen i es pas­se­gen arreu bus­cant men­jar, sigui per manca de pre­da­dors, sigui per manca de caçadors. Ja fa temps que han esde­vin­gut tot un pro­blema per als page­sos i els seus con­reus. Ja ens podem començar a ima­gi­nar què tro­ba­ran sota terra d’aquí a uns anys a la Laie­tana: ullals i peülles de sen­glar, com la d’un ani­mal domèstic del segle XXI.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia