Opinió

opinió

Emergència cinegètica: ja era hora!

Mai no és tard quan arriba i el cas es mereix un cert vot de confiança

La gran pro­li­fe­ració de sen­glars ha por­tat la Gene­ra­li­tat a decla­rar l’emergència cinegètica, que inclou acci­ons (bàsica­ment batu­des de cacera) en dife­rents punts de Cata­lu­nya, entre els quals, 38 muni­ci­pis del Gironès, el Baix Empordà, el Pla de l’Estany i la Gar­rotxa, situ­ats a les àrees dels mas­sis­sos de les Gavar­res i Roca­corba. Es tracta d’eli­mi­nar uns 6.700 exem­plars, a poder ser joves i feme­lles. Amb tots els res­pec­tes als tècnics i a les auto­ri­tats impli­ca­des, anem amb força retard. Fa almenys un parell de dècades que s’hau­ria d’haver actuat de manera ferma en aquest assumpte, quan ja hi havia quei­xes de page­sos sobre des­tros­ses de cul­tius per part de sen­glars i els acci­dents a les car­re­te­res pro­vo­cats per aquests ani­mals es comp­ta­ven per cen­te­nars, alguns d’ells amb vícti­mes mor­tals. I si tirem més enrere, per què als anys 80 del segle pas­sat, quan no hi havia tants exem­plars, es va per­me­tre, sense gaire con­trol, l’encre­ua­ment de sen­glars amb feme­lles d’altres tipus de l’espècie que solien tenir més cama­des i amb més cries que les dels porcs sal­vat­ges? Si a això s’hi afe­geix que en períodes de plu­ges abun­dants hi ha més cries i que el depre­da­dor natu­ral dels sen­glars, el llop, va des­a­parèixer de les zones ara afec­ta­des fa més de cent anys, hi havia prou motius per pre­veure les con­seqüències de tot ple­gat fa molt de temps. Hi ha hagut algu­nes actu­a­ci­ons aïlla­des, com ara l’auto­rit­zació de més batu­des de les habi­tu­als, o mesu­res no agres­si­ves, com la de la Fede­ració de Caça de Girona que, el 2002, va ins­tal·lar bar­re­res d’olor (escu­mes soli­di­fi­ca­des amb olor de llop, per­sona i os) per inten­tar allu­nyar els sen­glars de les car­re­te­res i els cul­tius.

La llei d’emergència cinegètica no va ser apro­vada, però, fins al 2014, quan ja feia anys que hi havia super­po­blació de sen­glars. I ara, tam­poc està tot clar, perquè els page­sos ja han dit que amb 6.700 exem­plars aba­tuts no n’hi haurà prou per evi­tar que es mal­me­tin colli­tes. L’este­ri­lit­zació de feme­lles pot ser una ajuda, sí, però a mitjà o llarg ter­mini, i cal tenir pre­sent que les colli­tes no poden espe­rar. Bé, sigui com vul­gui, el pro­blema encara hi és i cal actuar, cosa que sem­bla que es comença a fer. Mai no és tard quan arriba i el cas es mereix un cert vot de con­fiança. A veure quin resul­tat dona tot ple­gat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.