Opinió

De reüll

Sequeres

Del 2006 al 2009 Catalunya va viure un dels pitjors episodis de sequera que es recordaven. Quan els nivells dels embassaments eren del 50%, el govern del tripartit va començar a establir controls diaris i a l’abril del 2007 van començar les primeres restriccions domèstiques, no sense conflicte entre els partits que eren socis de govern, el PSC, ICV i ERC. Es van aplicar mesures excepcionals, res d’omplir piscines ni regar camps de golf, i retornava la polèmica pels transvasaments d’aigua, ja fos de l’Ebre o del Roine, mentre la ciutadania aconseguia rècords d’estalvi. D’aquell episodi va sorgir la dessaladora del Prat que ha permès minvar els efectes de l’actual sequera, molt més severa que l’anterior, i que ara arriba a efectes que poden ser devastadors. Moltes de les actuacions que es van portar a terme aquells anys no obeïen a cap pla integral per afrontar episodis de sequera típics de la Mediterrània, recorden els vaixells amb aigua al port? Divuit anys més tard, i amb una sequera agreujada, el país continua sense tenir un pla integral per afrontar una sequera que ara, a més a més, es preveu cíclica i molt més freqüent a causa de la situació d’emergència climàtica que viu el planeta. L’urgència pica a la porta d’uns polítics que han estat més preocupats a fer uns jocs olímpic d’hivern.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia