Opinió

A la tres

Se subhasta

“Les administracions s’apressen a anunciar mesures en habitatge, cal un pacte més durador que la nova llei i no pedaços preelectorals, rellevants, però simbòlics

El govern no ha resis­tit la temp­tació pre­e­lec­to­ral d’ofe­rir alguna solució o faci­li­tar l’accés a l’habi­tatge, encara que sigui amb una mesura simbòlica com l’expro­pi­ació d’unes dese­nes de pisos buits. És el pri­mer cop que el govern s’atre­veix a expro­piar habi­tat­ges de bancs o fons d’inversió. La ini­ci­a­tiva és més icònica que efec­tiva en l’intent de fre­nar l’esca­lada de preus de llo­guer o la com­pra, però no per això menys­pre­a­ble perquè explora una via per a l’admi­nis­tració. Més elec­to­ra­lis­tes sem­blen les pro­pos­tes del sec­tor soci­a­lista de l’exe­cu­tiu espa­nyol, de voler aixe­car 20.000 habi­tat­ges als solars sobrants del Minis­teri de Defensa, ava­lar a través de l’ICO el 20% dels crèdits hipo­te­ca­ris als joves o posar al mer­cat 50.000 pisos buits de la Sareb. Pedro Sánchez ha tin­gut tota una legis­la­tura per fer política d’habi­tatge i s’espera a la recta final. La llei de l’habi­tatge, recent­ment apro­vada, peca del mateix, i ja veu­rem quant li dura, a la judi­ca­tura esta­tal, una legis­lació que fixa topalls al llo­guer a les prin­ci­pals ciu­tats. Un dels errors de tots els par­tits i admi­nis­tra­ci­ons en l’habi­tatge és no haver asso­lit un pacte previ, o un acord glo­bal a par­tir del qual tot­hom es com­pro­meti a faci­li­tar la cerca de sòl i la cons­trucció d’habi­tat­ges a un preu més asse­qui­ble i durant dècades. L’absència d’un marc legal dura­dor –la nova llei ja té l’espasa de Dàmocles del Cons­ti­tu­ci­o­nal a sobre– com­plica l’efec­ti­vi­tat de mesu­res volun­ta­ri­o­ses com la del govern. El parc públic d’habi­tatge a l’Estat no supera el 3% i tant se val si el sec­tor immo­bi­li­ari entra en crisi o creix a preu fet, que el per­cen­tatge no can­via. Només una política d’adqui­sició d’habi­tat­ges buits con­ti­nu­ada i perenne arri­ba­ria a aba­ra­tir el cost d’acce­dir a un habi­tatge. Com han arri­bat alguns estats euro­peus a dis­po­sar d’un parc d’habi­tatge públic del 20%? Amb una política de com­pra, expro­pi­ació i cons­trucció asse­qui­ble de dècades i exer­cida per governs de divers color. I, amb tot, no acon­se­guei­xen abai­xar preus a ciu­tats de gran pressió demogràfica o turística.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia