Opinió

El nom i la cosa

Plaça de la “Independèn- cia”... és un bon nom que permet mirar enrere, amb certa recança, o endavant, amb esperança

El grup s’ha atu­rat a la can­to­nada de la plaça. Gent de certa edat, pau­sada, atenta a les expli­ca­ci­ons del guia. Han arri­bat pel car­rer de Santa Clara i puc deduir que han tra­ves­sat el riu pel pont de ferro. En compto una quin­zena i diria que hi ha més homes que dones. Visi­ten la ciu­tat i ara és l’hora del monu­ment al gene­ral Álva­rez de Cas­tro, que de moment veuen d’esquena. El guia parla en cas­tellà, cosa que em fa pen­sar que venen de les Espa­nyes. Quan passo per la seva vora paro uns segons l’ore­lla, per curi­o­si­tat. Només sento: “Aquesta és la plaça de la Inde­pendència, però no pas per la inde­pendència del «procés»...” És clar. Calia acla­rir-ho d’entrada. Es tracta de la inde­pendència d’Espa­nya, amb guerra del Francès inclosa.

Jo, ves per on, de la plaça “dels cines” encara en dic sovint “plaça de Sant Agustí”. Ja sé que el nom ofi­cial és “de la Inde­pendència”. Només “Inde­pendència”. Un bon nom que per­met mirar enrere, amb certa recança, o enda­vant, amb espe­rança.

En això dels noms passa que algu­nes vega­des can­vien de sen­tit. Recordo que abans de néixer el Punt Diari buscàvem un nom per al nou periòdic. Després de mol­tes deli­be­ra­ci­ons decidírem recu­pe­rar la pres­ti­gi­osa capçalera dels Rahola, L’Auto­no­mista. No va ser pos­si­ble per raons que no venen al cas. Però pen­sem: amb un nom clara­ment pro­gres­sista, que el 79 era un crit rei­vin­di­ca­tiu assu­mit per la majo­ria dels ciu­ta­dans, uns anys més tard ens hau­ria pas­sat per sobre l’onada social inde­pen­den­tista o, si més no, auto­de­ter­mi­nista. Avui dia sem­bla evi­dent que pro­cla­mar-se auto­no­mista és situar-se fora del cor­rent, o pren­dre par­tit clar en con­tra de posi­ci­ons majo­ritàries. Així que ja m’està bé la plaça de la Inde­pendència, i que cadascú pensi en la inde­pendència que vul­gui. El guia porta els seus turis­tes cap a l’estàtua del gene­ral. Un català amb bar­re­tina els amenaça amb el seu tra­buc. No han de patir: és dels bons. Men­tres­tant, uns quants volun­ta­ris fei­ne­gen tra­gi­nant tes­tos de flors, que ja tenim aquí la gran festa giro­nina de la pri­ma­vera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia