Opinió

A la tres

La Barcelona okupa

“D’ençà del tumultuós desallotjament del Princesa, el fenomen de les ocupacions ha pertorbat el debat polític i mediàtic a la capital per, al final, no arribar enlloc

Des del 28 d’octu­bre del 1996 ha plo­gut molt i el record és cada cop més difús, però aquell desa­llot­ja­ment encara cou en les consciències de l’acti­visme social més veterà de Bar­ce­lona. La història de l’ocu­pació política de l’antic cinema Prin­cesa va aca­bar, aquell dia, pit­jor que el rosari de l’aurora, amb una aber­rant inter­venció poli­cial que va repre­sen­tar un punt d’inflexió, si es vol mera­ment simbòlic però ter­ri­ble­ment potent, en la relació d’afi­ni­tat que històrica­ment hi ha hagut entre aquest feno­men i la ciu­tat hereva de la Rosa de Foc. D’ençà del Prin­cesa, el debat polític local pateix una indi­gestió de molt mal por­tar quan l’ocu­pació aca­para flai­xos, amb inter­pre­ta­ci­ons ideològiques i mediàtiques massa sovint dis­tor­si­o­na­des i esco­ra­des, trac­tant indis­tin­ta­ment el movi­ment com l’última gran uto­pia esquer­ra­nosa que queda en peu o com una colla de cafres que men­gen cri­a­tu­res a la sor­tida de classe. La Hamsa, Ca la Trava, la Car­bo­nera o el Casal Popu­lar de Gràcia són només alguns dels molts altres capítols que il·lus­tren fins a quin punt es pot arri­bar a per­ver­tir la dis­cussió pública quan hi ha un desa­llot­ja­ment poc amistós pel mig. Fins que va arri­bar Can Vies, pot­ser l’exem­ple suprem més recent de com aquesta con­trovèrsia pot aca­bar acor­ra­lant tot un govern muni­ci­pal, el de Trias. I a tot això, esclata el cas del Kubo i La Ruïna, dos espais auto­ges­ti­o­nats que tot i estar al dis­tricte més de dre­tes de Bar­ce­lona no se’ls conei­xien con­flic­tes de con­vivència greus, però que ara s’han con­ver­tit en objec­tiu per a un grup de fei­xis­tes ani­mats, des del dar­rere, pels par­tits més con­ser­va­dors. I ja tenim a taula un nou no debat sobre oku­pes que, com sem­pre, aca­barà por­tant enlloc. La temp­tació d’obrir-lo, però, era massa lla­mi­nera, i alhora és la cons­ta­tació que aques­tes seran unes elec­ci­ons real­ment dis­pu­ta­des en què tot, començant per tenir repre­sen­tació política a la banda mar de la plaça Sant Jaume, anirà de qua­tre vots mal comp­tats. I alguns, ja es veu, faran el que cal­gui per esgar­ra­par-los.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia