Opinió

A la vora de...

Josep M. Espinàs

Homicidi frustrat

L’any 1940, el canonge de Vitòria Emi­lio Enciso Viana publicà el lli­bre “Muc­hacha” (Edi­ci­ons Stu­dium de Cul­tura). Una pila de dones que ara tenen cin­quanta anys van ser “cul­tu­rit­za­des” i “edi­fi­ca­des” amb aques­tes dues-cen­tes pàgines, de les quals tra­du­eixo alguns frag­ments.

Què és la dona? “Déu ha des­ti­nat la dona a ser l’ajuda de l’home per mitjà de la mater­ni­tat”. “Hi ha pro­fes­si­ons, com per exem­ple la Medi­cina, que no es pot recon­ci­liar amb la psi­co­lo­gia de la dona, que neces­sita defen­sar la seva puresa amb el pudor, tan difícil de con­ser­var en aquests estu­dis, i que no s’avé amb cer­tes rea­li­tats massa gros­se­res per a una cons­ti­tució psíquica natu­ral­ment deli­cada i fina”. “La dona casada no haurà d’exer­cir cap mena de pro­fessió per tal de dedi­car-se de ple a la seva llar”.

Con­ti­nua el canonge: “Molt de cinema i molt de tea­tre, molts esports, balls i plat­ges, molta novel·la i lec­tura lleu­gera, molt pas­se­jar i molt flir­te­jar, molta vis­to­si­tat en els ves­tits, molta pro­ca­ci­tat en els ges­tos i molta pin­tura a la cara. Què en pot sor­tir, d’això? Tot menys una mare”.

“Abstén-te de lle­gir novel·les, que amb aquesta passió mai no acon­se­guiràs d’ins­truir-te, ni des del punt de vista lite­rari, ni moral, ni científic”.

“He cre­gut sem­pre, i cada cop m’hi con­firmo més, que la noia no ha d’alter­nar amb xicots fins a tenir pels volts de vint anys”. “Per a la seva expansió i for­mació li bas­ten les ami­gues, els ger­mans i fami­li­ars imme­di­ats”.

Pre­gunta: “¿Podrà anar-se’n al llit tran­quil·la la noia que ha esmerçat hores en el toca­dor... i no ha pogut dedi­car cinc minuts a ense­nyar el cate­cisme als fills dels seus obrers, a ins­truir en religió a les minyo­nes del seu ser­vei?”.

“Només hi ha una cosa que allu­nya la dona catòlica de Crist, que l’enrola en les files dels ene­mics de Déu: la moda”.

“La noia que entra en una sala de ball, només pas­sant-ne el llin­dar ja es taca. Per què bus­ques sem­pre ballar amb un noi? Per què no balles sola o amb una altra noia?” Senyor canonge...

“Quant de crim que es comet en nom de la higi­ene i la salut! La platja, tal com avui es viu, ve a ser un immens podri­me­ner moral on entre munts de car­nassa es rabe­gen els gri­paus de la soci­e­tat”.

“Anar de bra­cet amb el promès no és decorós ni digne d’una dona que sap esti­mar-se ella mateixa. Es una moda pagana que indica lleu­ge­resa de judici i degra­dació de cos­tums. La dona cris­ti­ana no enllaça amb un home el seu braç fins que el sacer­dot els uneixi les mans...”

Vol­dria aca­bar amb dues fra­ses ben expres­si­ves: “Cap dona de cap país no ha estat afa­vo­rida per Déu amb una pàtria com la teva”.

“El món és dolent, per­vers; ei seu con­tagi és molt fàcil...”

Així ens volien con­ver­tir, l’any 1940, en éssers malalts i tur­men­tats, en ana­cro­nis­mes vivents, en nega­dors de la fe en l’home i la dona... Com­pa­dim-nos del cen­sor que dic­ta­mi­nava “Nihil obs­tat” i del canonge que, ence­gat per la supèrbia i la ignorància, deia en el pròleg (i ho deixo en cas­tellà): “Escúchame, que te hablo en nom­bre de Dios”...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia