Vinícius i generalitzar

Han pas­sat dies i s’ha sen­tit i lle­git gai­rebé de tot sobre l’epi­sodi de Vinícius a Mes­ta­lla. Diuen que no gene­ra­lit­zem, que no hi ha racisme estruc­tu­ral, que són qua­tre eixe­le­brats. Fals, però dei­xem de demo­nit­zar només l’esport i el fut­bol. Hi ha racisme als esta­dis i hi ha racisme empel­tat de clas­sisme en àmplies capes de la soci­e­tat quan una oferta de feina o un pis que es lloga dei­xen d’estar en el mer­cat si qui truca per con­cer­tar una entre­vista es diu Mama­dou, Hic­ham o Gladys. Què es pot espe­rar de dife­rent quan un 25% dels menors de 30 anys adme­ten que tenen acti­tuds racis­tes i que la majo­ria sim­pa­titza amb una ultra­dreta a l’alça. La diferència entre el dia abans i el dia després del cas Vinícius és que ara LaLiga i en gene­ral tot l’Estat espa­nyol tenen el car­tell de racis­tes als ulls del món –d’aquí la pressa per tan­car una grada de Mes­ta­lla– gràcies, també, a la col·labo­ració ines­ti­ma­ble de l’espa­nyol modèlic Flo­ren­tino Pérez, a qui el sidral dels insults a la seva nova estre­lla li va com un guant ara que ni lliga ni Cham­pi­ons li sal­va­ran la tem­po­rada (bàsquet?, què és això?). A més, ja ha acon­se­guit que li tre­guin la ver­me­lla a Vinícius per una agressió que res té a veure amb el fet racista, dada que con­firma quin és encara l’equip del règim.

La qüestió dels injus­ti­fi­ca­bles, per­se­gui­bles i puni­bles insults al bra­si­ler s’ha d’ana­lit­zar en paral·lel amb un altre fet. Cama­vinga, Alaba, Militão, Rüdiger, Mendy, Tcho­ua­meni i Rodrygo també són de raça negra, també juguen en el Madrid i no són objec­tiu d’insults com Vinícius. Pot­ser és que no s’esba­tus­sen amb tots els rivals, ni els pro­vo­quen, ni fin­gei­xen haver estat agre­dits, ni es rebol­quen com una cro­queta per inten­tar forçar una tar­geta groga al defen­sor com fa aquest dei­xe­ble del pit­jor mou­rin­hisme i hereu pro­totípic de Cris­ti­ano Ronaldo, tan talentós com his­triònic, egòlatra i incor­re­gi­ble com el por­tuguès.