Opinió

Que hi ha algú?

A Suècia les escoles han fet marxa enrere en l’ús de les pantalles i tornen als libres de text

No és cap nove­tat que els tràmits amb l’admi­nis­tració sovint són sem­blants a una cursa d’obs­ta­cles, però des de la pandèmia això ha aga­fat una mag­ni­tud més gran, perquè, per molta tec­no­lo­gia i intel·ligència arti­fi­cial que ens vul­guin ven­dre, la como­di­tat de par­lar amb un humà o que arri­bin les expli­ca­ci­ons en forma de carta no té preu. El món digi­tal ha faci­li­tat mol­tes coses, però d’altres s’han com­pli­cat. Cada vegada hi ha menys per­so­nes amb qui poder con­tac­tar i més veus robòtiques que les subs­ti­tu­ei­xen. Qual­se­vol tràmit que abans es podia solu­ci­o­nar amb un parell de tru­ca­des reque­reix en oca­si­ons un curs de for­mació tec­nològica i deixa al marge per­so­nes d’una certa edat, que han de recórrer a fami­li­ars més joves per dema­nar auxili.

Les comar­ques giro­ni­nes no se n’esca­pen. Algu­nes admi­nis­tra­ci­ons reco­nei­xen que fun­ci­o­na­ris que abans ate­nien el públic ja no tenen ni telèfon i que poder dis­po­sar d’una infor­mació a còpia de pre­gun­tes i res­pos­tes és un gran luxe. Si, d’això, se’n diu evo­lució, em pre­gunto què seria un retrocés. Podem xate­jar amb intel·ligència arti­fi­cial, però la comu­ni­cació inter­per­so­nal cada cop és més difícil. “Que hi ha algú?”, com diu el títol d’un lli­bre de Jos­tein Gaar­der. I això va a més. No és només l’apar­tat admi­nis­tra­ci­ons, són les tru­ca­des con­ti­nu­a­des que rebem als telèfons sense que hi hagi a l’altra banda ningú tan­gi­ble; les dades que ens aga­fen i que ens arri­ben pocs minuts més tard en forma de publi­ci­tat; les actu­a­lit­za­ci­ons quasi diàries que hem de fer dels nos­tres apa­rells tec­nològics, i la cadu­ci­tat ràpida de molts apa­rells que com­prem.

A Suècia les esco­les han fet marxa enrere en l’ús de les pan­ta­lles i tor­nen als libres de text, que per­me­ten una reflexió i una tor­nada a l’atenció con­cen­trada dels alum­nes. Es frena l’estratègia d’apre­nen­tatge digi­tal amb l’objec­tiu de retor­nar el pro­ta­go­nisme als libres. Acci­ons com aquesta es podrien imi­tar i esten­dre. Cata­lu­nya està per sota de la mit­jana en com­prensió lec­tora. El món digi­tal i l’analògic hau­rien de poder con­viure, a les esco­les i a les admi­nis­tra­ci­ons. L’apre­nen­tatge pau­sat és clau i l’atenció al ciu­tadà, bàsica. I els ordi­na­dors, la intel·ligència arti­fi­cial i els avenços tec­nològics no poden subs­ti­tuir la lec­tura pau­sada, els diàlegs i l’atenció per­so­na­lit­zada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia