Opinió

TAL DIA COM AVUI DEL 1979

JOSEP M. ESPINÀS

‘Merian’ i Catalunya

‘Merian’ és el nom d’una magnífica revista geogràfico-turística de peri­o­di­ci­tat men­sual que es publica a Ale­ma­nya. L’edició cor­res­po­nent a aquest mes de juny és dedi­cada a “Bar­ce­lona-Costa Brava”. Des del punt de vista estric­ta­ment turístic, no hi ha dubte que aquest exem­plar té un gran valor pro­mo­ci­o­nal, però el que més ens ha interes­sat és que la temàtica que recull la revista va més enllà del títol: de fet, és una apro­xi­mació molt vàlida a diver­sos aspec­tes de la rea­li­tat cata­lana.

Es parla de la ciu­tat i de la costa, és clar, però també de la sig­ni­fi­cació cul­tu­ral de Bar­ce­lona, del valor del moder­nisme, de la volun­tat de renai­xença de Cata­lu­nya, de la cuina cata­lana, de la nos­tra llen­gua dife­ren­ci­ant-la del cas­tellà, de la sar­dana –fins i tot amb nor­mes per a ballar-la– i, ben sig­ni­fi­ca­ti­va­ment, de la Diada de l’Onze de Setem­bre en un tre­ball de Til Steg­mann que, tot ho fa creure, és un dels impul­sors o asses­sors d’aquest número de ‘Merian’.

Són cent vint-i-vuit pàgines, doncs, pre­si­di­des per un desig d’infor­mació sol­vent i com­pleta fins on és pos­si­ble i amb un espe­rit que queda clar ja des de la pri­mera frase: “In Kata­lo­nien tut sich was”, a Cata­lu­nya les coses estan can­vi­ant. Hi ha nom­bro­ses i excel·lents foto­gra­fies en color, mapes i uns gràfics molt interes­sants sobre l’evo­lució de l’Eixam­ple. Però per damunt de tot, pot­ser, hem d’agrair el cri­teri man­tin­gut per la revista d’uti­lit­zar la cor­recta nomen­cla­tura cata­lana. Lle­gim, per exem­ple, “das Hos­pi­tal de la Santa Creu”; quan es parla de les gale­ries d’art bar­ce­lo­ni­nes es fa referència al “car­rer Con­sell de Cent, zwisc­hen Bal­mes und Pas­seig de Gràcia”; “...wie in Platja d’Aro”; “Joan Mara­gall”, “Girona”, “Car­rer de la Mercè”, “Porta de la Pau”, “Saló del Tinell”, “Museu d’Història de la Ciu­tat”…

Lle­gir el català com cal en una revista ale­ma­nya, men­tre en la immensa majo­ria de publi­ca­ci­ons en cas­tellà això no és pos­si­ble i men­tre l’ajun­ta­ment bar­ce­loní es fa còmplice dels “Con­se­jos de Ciento” i com­pa­nyia, és un plaer una mica morbós o almenys pro­voca una sen­sació agre­dolça.

És la segona vegada, que jo sàpiga, que en par­lar de Cata­lu­nya es pre­senta a Ale­ma­nya l’autèntica nomen­cla­tura cata­lana, nete­jada de la defor­mació cas­te­lla­nit­za­dora que hem patit tants anys. El pri­mer assaig fou “Art i moder­ni­tat als Països Cata­lans”, un volu­minós catàleg publi­cat en edició bilingüe català-ale­many amb motiu de les Set­ma­nes Cata­la­nes a Berlín. Aques­tes ini­ci­a­ti­ves són indis­pen­sa­bles per a inten­tar con­tra­pe­sar la influència que els orga­nis­mes públics esta­tals i la publi­ci­tat turística ofi­cial fan a favor d’uns topònims adul­te­rats.

Aquest número de ‘Merian’ té un pri­mer tiratge de 258.000 exem­plars i com­porta, per tant, una difusió molt con­si­de­ra­ble. És pro­ba­ble que se’n faci un segon tiratge, que s’apro­fi­tarà per cor­re­gir els petits errors. Als res­pon­sa­bles de ‘Merian’ els hem de dir “Danke schon”, mol­tes gràcies!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.