Tribuna
Vot nul: el vot col·lectiu
“Votar de manera unificada és un mitjà d’expressió política d’una gran càrrega simbòlica que, a més, reverteix la desmobilització a què hem estat conduïts
“Si dipositem una butlleta de l’1-O a les properes eleccions espanyoles, no sentirem que som un agregat d’individus, sinó que som país
Tornem a tenir eleccions a la vista. D’aquí a poques setmanes es tornaran a posar les urnes. Els resultats de les darreres eleccions municipals ja van demostrar que els votants independentistes feien arribar un missatge clar de descontentament als partits. L’abstenció o el vot nul van ser les respostes per mostrar-los que se’ls feia un balanç negatiu per no haver complert allò a què s’havien compromès. Ara, a més, hi hem d’afegir els pactes indignes que s’han fet arreu. Per primera vegada la gent està disposada a abandonar el que aparentment sembla convenient per aconseguir el que cal. És per això que confio que la possibilitat que es desplegui un vot disruptiu de forma generalitzada, per mitjà de la papereta del Primer d’Octubre, sigui un horitzó que creixi dia a dia; ja que el vot nul no en té res de nul, compta i és útil. Pròpiament, no és un “vot”, és una veu inconformista que evidencia que l’independentisme és viu i que volem donar continuïtat a la lluita de l’1-O. Votar de manera unificada és un mitjà d’expressió política d’una gran càrrega simbòlica que, a més, reverteix la desmobilització a què hem estat conduïts. És un moviment contra la passivitat i és també una declaració cap a dues direccions. Una cap als partits, que han desatès el mandat que els van confiar un 52% dels seus electors, i l’altra cap a Espanya, per recordar-li que la majoria de catalans ja vam votar que volíem que Catalunya fos un estat independent en forma de república.
Ja hem arribat al 2023 i en quin context social estem votant? Després de l’1-O les coses ja no poden ser com abans. Hi ha més de 4.000 represaliats afectats per presons preventives, inhabilitacions, multes i condemnes. Moltes d’aquestes persones són joves a qui volen truncar la vida i que han quedat en una situació d’indefensió. La gent que pateix no pot esperar. Apel·lo, precisament, al vot dels joves, al de tots aquells que se sentin indignats i frustrats amb el panorama que els han deixat al davant, ja siguin estudiants universitaris, simpatitzants o militants de partits polítics, de col·lectius vinculats amb la lluita antirepressiva, membres d’associacions sindicals, persones encausades..., i a tothom que es negui a acceptar que l’1-O va ser un delicte. Feu una crida pel vot nul perquè és un vot de denúncia! Feu campanya perquè mou, subverteix l’immobilisme i crida a la responsabilitat dels partits polítics que són un ingredient essencial de la democràcia.
El dia 23-J tenim l’oportunitat de superar cada una de les opcions personals i exercir un vot en clau nacional que ens cohesioni. Podem recollir l’ànim col·lectiu i afirmar alguna cosa més enllà de nosaltres mateixos, amb un vot simbòlicament unificat, que és una intervenció per accedir a l’espai polític i manifestar-nos. Això no significa menystenir la importància dels partits, òbviament els necessitem, però ells també ens necessiten a nosaltres. La finalitat no és voler desacreditar la política, sinó reclamar als polítics un compromís per fer efectiva la independència i demanar-los que no hàgim de presenciar mai més l’espectacle lamentable que ens han ofert. La societat civil pot comprendre les fortaleses i les debilitats dels partits, però també ha de ser crítica i ha de participar activament. Votar en aquesta clau no és clarament una actuació política?
Si volem suscitar un canvi, hem d’actuar unitàriament i per això cal que proclamem el que esperem amb una acció comuna. Hi ha una decepció generalitzada, raó de més perquè l’acció de queixa sigui grupal. Justament, si ens cohesionem i visibilitzem la nostra voluntat ciutadana sortirem de l’aïllament individual. Hauríem de començar a treballar per tornar a tenir una presència renovada, que tornés a ser determinant. Necessitem entrar en una dinàmica de futur, que vetlli perquè allò que vam fer no ho vulguin esborrar de la història i votar en aquest sentit ja no és tan sols per reclamar el que havíem assolit, sinó per exigir el que considerem que ha d’arribar. No ens podem permetre abandonar els principis i les pròpies conviccions. Si dipositem una butlleta de l’1-O a les properes eleccions espanyoles, no sentirem que som un agregat d’individus, sinó que som país. Emetre un vot en aquests termes és dir que existim. El vot col·lectiu és un instrument de reivindicació que supera l’expropiació que s’ha fet del nostre vot i ens retorna la força. La vida ens ensenya que sovint el que semblava una fi pot ser un començament.
