Pla, a un parell de clics
Un treball únic, inaudit i excepcional en la literatura nostrada, que posa en relleu un gran autor europeu
Sis mil dos-cents quaranta-tres articles, seixanta-vuit capçaleres del món sencer i tota una vida, del 1917 al 1980, d’escriptura en diaris. Més de sis mil articles a l’abast amb un parell de clics; un treball únic, inaudit i excepcional en la literatura nostrada, que posa en relleu un gran autor europeu. Mai no ho hauria imaginat. La feina de la gent de la Càtedra Josep Pla de la UdG ha resultat titànica. He d’excel·lir-ne, perquè els conec i els tinc per amics, el professor Xavier Pla (avinent cognom!) i el director de la Fundació Josep Pla de Palafrugell, Francesc Montero. No tan sols han localitzat tots els articles publicats per l’escriptor de Llofriu, sinó que els han editat i indexat perquè se’n puguin fer cerques diverses i de tot tipus.
Ultra aquesta meravella, la cosa em provoca un goig personal perquè, enllà del tracte i contacte amb el senyor Pla, m’ha fet recordar amb emoció aquelles lectures d’articles a Destino que el meu pare em feia llegir. Ara ja puc dir que m’obligava a llegir-los, i també els de Romano, pseudònim de Manuel Brunet, de continguts marcadament vaticanistes. Brunet s’establí a Figueres a partir del 1942 i hi morí catorze anys després, on encara hi perdura un romanent de bell record –però que, això sí, s’ha de buscar amb lupa.
Dels articles que llegia amb el pare a casa els cinquantes del segle passat i ara tornats a llegir per obra i gràcia de la Càtedra Josep Pla i de la Fundació de Palafrugell, m’ha revingut un record vague i distant dels que dedicà al Portugal d’Oliveira Salazar, i concretament on parla de les carreteres d’aquell país: Pla té un mapa on les carreteres es qualifiquen de bones, mitjanes i dolentes; se sorprèn que al mapa n’hi hagi tan poques de dolentes, i en canvi ve a dir que no n’ha trobat cap de bona. I sobretot hi ha les famoses cartes de lluny: Itàlia, França, Bèlgica, Holanda, Alemanya, Dinamarca, Suècia, etc. Vagament recordo també aquell episodi del 1955, les cartes que es van perdre enviades des de Rio de Janeiro i Destino li demanà que les tornés a escriure. Sobre Brasil, el maig de 1958 el polígraf de Llofriu encapçala així un article: Un país grandioso que está por inaugurar. Potser ara podria encapçalar igual en relació al nostre. O no?
