Opinió

Tal dia com avui

Josep Maria Espinàs

El nostre patró

Escric aques­tes rat­lles el dia de Sant Jaume, a Bar­ce­lona. La cir­cu­lació ha min­vat, i el sol sem­bla més afei­xu­ga­dor sobre el car­rer gai­rebé des­pu­llat de movi­ment. Con­ti­nua sense ploure, i encara hi ha meteoròlegs que anun­cien, incom­pren­si­ble­ment, “bon temps”, com si la seque­dat fos bona i desit­ja­ble.

Avui és festa a honor de San­ti­ago, patró d’Espa­nya, que se suposa que evan­ge­litzà la península. Jo he donat a la festa un altre sen­tit, molt més lli­gat a la història: la com­me­mo­ració d’un Jaume il·lus­tre, Jaume I, que al cap del temps ens recorda la seva sig­ni­fi­ca­tiva con­dició de comte de Bar­ce­lona i rei d’Aragó, de València i de Mallorca, i senyor de Mont­pe­ller.

He relle­git, en aquest matí soli­tari, un frag­ment de la seva “Crònica”, el que explica la sor­tida de Salou cap a la con­questa de Mallorca. Fa exac­ta­ment 750 anys! Copio el text ori­gi­nal, de bellíssima qua­li­tat literària, un català que podem enten­dre després de tants segles.

“I moguem lo dime­cres matí de Salou amb l’oratge de la terra, car per l’estatge llong que havíem feit, tot vent nos era bo, sol que moure nos pogués de la terra. I quan viren los de Tar­ra­gona i els de Cam­brils que l’estol movia de Salou, feren vela. I faïa-ho bell veer, a aquells que roma­nien en terra i a nós, que tota la mar sem­blava blanca de les veles, tant era gran l’estol i quan nós haguem anat en tro a vint milles de mar, mudà’s lo vent al lle­beig; i ven­gue­ren los còmits de la nos­tra galera a nós, amb acord dels nau­xers, i dixe­ren: –Aquest temps de lle­beig que nós havem vos és tan con­trari que no en podrets pren­dre terra en tota l’illa de Mallor­ques. I per nos­tre con­sell vos faríets la volta, i tor­naríets a terra”. “I nós dixem-los que esta cosa nós faríem per re. Nós anam en est viatge en fe de Déu, i puix en nom d’Ell anam, havem fiança en Ell, que Ell nos guiarà. I sobre açò, quan viren los còmits de la galera que aquesta era la nos­tra volun­tat, dixe­ren-nos que ells hi farien llur poder”.

“I així com moguem dar­rers de Salou, al pri­mer son fom pri­mers de tots los altres; i anam tota aque­lla nit amb vent al lle­beig. I anam amb les orses aitant com anar poguem nós i tots los altres; i així com anam la nit denant l’estol, no mudam ni calam, i llei­xam anar la galera tant com podia anar. I quan fo entre hora nona i ves­pres, enfortí’s la mar pel crei­xi­ment del vent, i féu tanta de mar que en la terça part de la galera de part de proa que pas­sava dessús l’aigua de les grans ona­des de la mar quan venien. I quan venc que aquesta mar haguem cor­re­guda, prop del ves­pre, ans que el sol se pongués, cessà lo vent; i al ces­sar que féu la vent veem l’illa de Mallor­ques, i des­triam la Palo­mera, i Sóller, i Alme­ruix”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.