Desconnexió

Com cada estiu, França acaba de cele­brar amb tota la pompa la seva fête nati­o­nale . El 14 de juliol, que com­me­mora la presa de la Bas­ti­lla, inici simbòlic de la revo­lució con­tra la tira­nia borbònica, el pre­si­dent Macron va publi­car un mis­satge a Twit­ter en què s’enor­gu­llia de “la França sobi­rana que res­plen­deix a Europa i al món, mes­tressa del seu destí”, acom­pa­nyat de diver­ses fotos de la des­fi­lada mili­tar pels Camps Eli­sis. Amb el país en xoc encara per l’onada de dis­tur­bis des­fer­mada per un epi­sodi de violència poli­cial a la ban­li­eue de París, el pre­si­dent llança parau­les gran­di­loqüents per exalçar aque­lla patrie de la qual molts dels seus fills se sen­ten exclo­sos. Per no par­lar d’aquesta mania de dedi­car la diada naci­o­nal a les for­ces arma­des. Posats a sor­tir al car­rer, perquè no ho fan els que sos­te­nen dia a dia la república, com ara mes­tres i pro­fes­sors, met­ges, infer­me­res, edu­ca­dors soci­als, pale­tes, engi­nyers, pro­fes­si­o­nals i tre­ba­lla­dors de tota mena? Ins­tal·lat en una gran­deur cadu­cada, covat en el mal humor crei­xent de la població, Macron amplia la des­con­nexió de les elits amb els gover­nats. Amb cele­bra­ci­ons com aquesta no és estrany que hi hagi fran­ce­sos que, com Bras­sens, pre­fe­rei­xin que­dar-se al llit perquè la fête els és ben igual.