Opinió

Raça humana

Dosis ínfimes d’arsènic

Recorden allò de “reina un fresco general procedente de Galícia?” Si en fa, d’anys, d’aquest famós parte suposadament publicat a una de les portades censurades de La Cordorniz! Se non è vero è ben trobato, perquè l’autoanomenada revista d’humor gràfic més audaç pel lector més intel·ligent i de llarga trajectòria –de 1941a 1978– no sempre era autora de les audàcies periodístiques que li atribuïen, però en aquest cas el fresco general, s’entén el dictador Franco, nasqués del magí que nasqués, es va fer viral per conjurar temps de misèries i censures. Ens haurem de tornar a expressar en aquests termes? Haurem de seguir el consell del referit energumen i no posar-nos en política per viure molts anys? Esperem que no, però el risc hi és, els seus successors són de morro fort i llueixen enreveixinats allà on governen, a Borriana, per exemple, retirant de la biblioteca municipal revistes com Cavall Fort, El Temps i Enderrock i cancel·lant obres de teatre a Jaén i… Avui reflexionem a consciència per damunt la perversió d’una campanya que alguns han tenyit de mentides i cinisme sense escrúpols, de negacionismes i discursos d’odi i del calumnia que alguna cosa queda. En el seu llibre La llengua del Tercer Reich el filòleg alemany Víctor Klemperer advertia que les paraules poden actuar com a dosis ínfimes d’arsènic, que te les vas empassant sense adonar-te’n i sembla que no facin cap mal fins que al cap d’un temps es produeix l’efecte tòxic i ja no hi ha res a fer. Afegim-hi que el llenguatge totalitari mena a un poder totalitari encara que es conquereixi a les urnes. Un poder que estimula la guerra de pobres contra pobres mentre omple les butxaques dels que més tenen, vet aquí la barbàrie que pretenen.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.