Discurs insultant

Escric aquest arti­cle men­tre segueixo amb estu­por la com­pa­rei­xença de Luis Rubi­a­les a l’assem­blea extra­or­dinària de la Fede­ració Espa­nyola de Fut­bol. També, ho con­fesso, amb fas­ci­nació pel que pot donar de si la psi­co­lo­gia humana. Ha estat un dis­curs digne d’una tesi doc­to­ral sobre el vic­ti­misme i l’ego­cen­trisme suprems. Però sobre­tot ha estat un dis­curs fas­ci­nant sobre mas­clisme de pri­mer nivell, d’aquells que t’aju­den a enten­dre per què alguns homes vio­len. Ja en vam tenir un tas­tet amb les supo­sa­des dis­cul­pes poste­ri­ors de Rubi­a­les, en què que­dava clar que si ho feia era a con­tra­cor, amb la boca petita, per l’escàndol que es va crear i sense real­ment enten­dre per què s’havia de dis­cul­par. I en la com­pa­rei­xença a l’assem­blea de la fede­ració ho deixa claríssim. No dimi­teix perquè no ha fet res mal fet. Encara que reco­neix que aga­far-se els geni­tals com a mos­tra de cele­bració a la llotja és d’un cert mal gust. Però dimi­tir per “un pico con­sen­tido”? Per favor! Jenni Her­moso ja ha des­men­tit que el petó fos con­sen­tit, fet que col·loca l’acció en una situ­ació d’abús de poder i violència sexual. I Rubi­a­les no ho entén. El seu ha estat un dis­curs insul­tant no només al femi­nisme sinó a la intel·ligència humana. I el que és pit­jor és que l’han aplau­dit.