Opinió

A la tres

Villarejo en fascicles

“La sèrie de l’excomissari és el més semblant a una investigació de l’operació Catalunya que s’ha fet a Espanya i això que és una ficció històrica

L’última arenga de l’exco­mis­sari Villa­rejo, aquest cop davant els micròfons d’El món a RAC1, ha man­tin­gut la tensió argu­men­tal i l’interès de les ante­ri­ors i això és el millor que es pot dir d’una sèrie que Net­flix hau­ria d’afa­nyar-se a apa­dri­nar abans que el guio­nista-pro­ta­go­nista no torni a la presó per ser, com diu ell, “suïcidat” per silen­ciar-lo defi­ni­ti­va­ment. Com cor­res­pon a tota ficció històrica, el relat de Villa­rejo bar­reja rea­li­tat i ficció. La rea­li­tat del con­text polític, naci­o­nal, poli­cial de l’Estat, els per­so­nat­ges i els esde­ve­ni­ments, i la intra­història d’acci­ons, diàlegs i cons­pi­ra­ci­ons en què qual­se­vol sem­blança amb la rea­li­tat és pura coin­cidència. Se li ha de reconèixer l’habi­li­tat per gene­rar titu­lars i expec­ta­tiva, en la mateixa mesura que se li ha de negar la cre­di­bi­li­tat men­tre no hi hagi pro­ves o altres fonts que cor­ro­bo­rin cada un d’aquests titu­lars.

Par­tint d’aquesta base, hi ha qüesti­ons que for­men part del nervi de la sèrie, lemes que suren amb força en cada capítol i que, aquests sí, han que­dat a bas­ta­ment con­tras­tats. El pri­mer és que per sobre de la democràcia espa­nyola hi ha la uni­tat d’Espa­nya i això vol dir que la democràcia arriba o es pro­fessa fins allà on l’Estat ho per­met per no veure alte­rat l’statu quo. I això és el que posa en marxa una ope­ració Cata­lu­nya orques­trada per dina­mi­tar lide­rat­ges, par­tits, cam­pa­nyes i elec­ci­ons i fre­nar el movi­ment sobi­ra­nista emer­gent a Cata­lu­nya a par­tir del 2010. El segon lema és que per sobre de la veri­tat hi ha la uni­tat d’Espa­nya, i qual­se­vol men­tida, mani­pu­lació o supo­sició sense fona­ment és bona poli­ci­al­ment, judi­ci­al­ment i mediàtica­ment si ser­veix per incri­mi­nar, demo­nit­zar i fre­nar la volun­tat de Cata­lu­nya de deci­dir el seu futur. I el ter­cer és que per sobre dels drets i la inte­gri­tat física i moral dels ciu­ta­dans de Cata­lu­nya –ja ens obli­dem del res­pecte, la soli­da­ri­tat i l’empa­tia– hi ha l’a por ellos, en totes les ver­si­ons i moda­li­tats exis­tents des de Felip VI fins a Villa­rejo.

I no se’n vagin encara, que n’hi haurà més. La sèrie té l’èxit asse­gu­rat perquè és el més sem­blant a una inves­ti­gació de l’ope­ració Cata­lu­nya que s’ha fet a Espa­nya a major glòria de la impu­ni­tat. Mirin si és trist i cutre, tot ple­gat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia