Opinió

El mal ús del cotxe

El trànsit fa que Girona continuï ancorada en un model de ciutat caduc del segle XX

S’ha d’aplau­dir la valen­tia de l’Ajun­ta­ment de Girona per con­ver­tir en zona de via­nants alguns car­rers amb més flux de trànsit, encara que només hagi estat poc més que una anècdota. Més enllà dels expe­ri­ments, l’àmbit de la mobi­li­tat és un dels temes més com­pli­cats de resol­dre a Girona. El pro­blema és gene­ral a la ciu­tat. En la part del cen­tre, s’han defi­nit zones de bai­xes emis­si­ons i s’han adop­tat mesu­res res­tric­ti­ves, però el tras­torn del trànsit afecta tot el muni­cipi. La con­gestió és evi­dent, per la manca d’apar­ca­ments i alter­na­ti­ves dis­su­a­si­ves per evi­tar que els cot­xes acce­dei­xin a la ciu­tat. La cosa és greu, fins i tot des del pri­mer quilòmetre d’entrada a la ciu­tat, on de mica en mica, amb tolerància i impu­ni­tat, els vehi­cles van trin­xant vore­res, espais d’arbrats, de lleure i esbarjo dels giro­nins, per con­ver­tir-los en apar­ca­ments impro­vi­sats. Parlo de la sor­tida oest de l’auto­pista i la zona de Domeny. Només cal acos­tar-se a la zona, davant el parc d’en Pitus, entre els car­rer Robert Bolaño i el car­rer Sant Gre­gori, els dies que hi ha par­tit de bàsquet a Fon­ta­jau, o quan hi ha esde­ve­ni­ment que mouen molta gent, encara que tam­poc calen grans esde­ve­ni­ments per veure aquest des­ga­vell. El que s’havia de con­ver­tir en un barri resi­den­cial nou i agra­da­ble per viure-hi, a l’entrada óest, aviat pot esde­ve­nir un mal­son per a aquells que triïn anar-hi a viure. El mal ús i abús dels vehi­cles que es veu en aquesta part de la ciu­tat porta a un procés de degra­dació de la cosa pública, seguint la mateixa pauta del que ha pas­sat a l’altre banda del pont de Fon­ta­jau. L’espai lúdic i comer­cial que hi ha entre l’avin­guda Tar­ra­de­llas i el car­rer del Poble Sah­rauí, s’havia dis­se­nyat i cons­truït amb espais i pas­se­jos amb arbrat, situ­ats entre els dife­rents cen­tres comer­ci­als, però, de mica en mica, entre obres i abu­sos, aquests espais es van anar dete­ri­o­rant, la majo­ria d’arbres ja han des­a­pa­re­gut i s’han con­ver­tit i con­so­li­dat com a apar­ca­ments gratuïts i impro­vi­sats. Es poden fer els expe­ri­ments que vul­guem amb la mobi­li­tat, queda bé per fer la retòrica de la paci­fi­cació del trànsit, però, men­tre no es res­trin­geixi l’entrada de vehi­cles, Girona con­ti­nuarà anco­rada en un model de ciu­tat caduc del segle XX.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.