Opinió

De set en set

Els diccionaris

Una hora i vint minuts va tardar ahir Pedro Sánchez a parlar de Catalunya, i en concret a pronunciar la paraula amnistia al Congrés dels Diputats. Al diccionari del líder del PSOE hi apareix abans reconciliació, diàleg, retrobament o fins i tot perdó. El líder dels socialistes es va referir a la mesura de gràcia en onze ocasions al final d’una intervenció d’una hora i quaranta minuts, l’argument central de la qual va ser que el partit és la garantia per frenar la dreta i l’extrema dreta. “O la democràcia aporta seguretat o la inseguretat posarà fi a la democràcia”, advertia. Sánchez era conscient que havia de referir-se a l’amnistia pactada amb els independentistes, però també que el gruix del discurs era per reivindicar l’obra de govern dels darrers anys, anunciar noves mesures i erigir-se en alternativa fiable a una dretanització que s’estén per Europa. Al repertori del PP, en canvi, amnistia hi apareix en vermell i sempre associada a Constitució, per no complir-la, és clar. Alberto Núñez Feijóo no va tardar ni un minut a agafar-s’hi d’ençà de l’inici de la seva rèplica i no la va deixar anar fins quaranta minuts després. Va ser una carregada, duríssima, contra la llei, contra Sánchez i els seus socis, especialment els independentistes. Perquè si alguna cosa té el diccionari de Feijóo són paraules gruixudes: traïció, frau, corrupció, humiliació, insult, delinquir, venjança, encaputxat... L’exageració i la hipèrbole es va apoderar del torn del líder del PP, que, com a única mesura, va apostar per una llei de lleialtat constitucional. Es podria confondre, però Vox venia després.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.