Qui vigila el vigilant?

El jutge de l’Audi­en­cia Naci­o­nal Manuel García-Cas­tellón con­ti­nua remo­vent cel i terra bus­cant algun tes­ti­moni dis­po­sat a jurar sobre la Bíblia que la Terra és plana, que els Mags d’Ori­ent no són els pares o que El ete y el oto, dels ger­mans Cala­trava, és una de les deu (o mil) millors pel·lícules que s’han fet en la història del cinema mun­dial. Ara ha estat l’Agència de la Unió Euro­pea per a la Segu­re­tat Aèria qui l’ha dei­xat a l’esta­cada, con­tes­tant-li que la pro­testa con­vo­cada pel Tsu­nami Democràtic el 14 d’octu­bre del 2019 a l’aero­port del Prat no va tenir cap impacte en l’acti­vi­tat dels altres aero­ports euro­peus. El magis­trat prova de demos­trar que aque­lles pro­tes­tes van afec­tar comu­ni­ca­ci­ons sen­si­bles, com les aero­portuàries, per mirar de fer-les entrar pel forat d’una agu­lla i encai­xar-les en la defi­nició de ter­ro­risme que fa la direc­tiva euro­pea. També espera res­posta de l’OTAN, amb el mateix objec­tiu, per obte­nir alguna incidència del trànsit aeri naci­o­nal i inter­na­ci­o­nal, rela­ci­o­nada amb els fets que van tenir lloc el 14 d’octu­bre del 2019 a l’aero­port del Prat. També ha inten­tat, de moment sense èxit, car­re­gar al Tsu­nami Democràtic la mort del turista francès que va tenir un infart aquell dia a la T1. Ni la seva família, ni el metge, ni el SEM, ni l’auto­ri­tat aero­portuària, ni la mateixa reso­lució judi­cial de pri­mera instància d’aquells dies li com­pren la moto tru­cada que vol ven­dre, que con­sis­teix a tacar de sang una pro­testa i ele­var la seva inves­ti­gació per “ter­ro­risme”, ja en si mateixa arbitrària, ten­den­ci­osa i pros­pec­tiva, a una cate­go­ria supe­rior que escapi a l’abast de la llei d’amnis­tia que ja es tra­mita al Congrés. La mateixa inclusió de Car­les Puig­de­mont i Marta Rovira en el sumari, com a pre­sump­tes caps del Tsu­nami i, per tant, objec­tiu prin­ci­pal de la inves­ti­gació per ter­ro­risme, sem­bla més pròpia d’una carta als Reis Mags d’Ori­ent que d’una causa judi­cial amb cara i ulls en el marc d’un estat de dret en un país democràtic. La pre­gunta és, si els jut­ges no han de patir l’escru­tini d’una comissió d’inves­ti­gació, com reclama el CGPJ, qui vigila el jutge que prac­tica el law­fare o que pre­va­rica? Ells?