Puigdemont, comunista

Hi va haver un temps que Car­les Puig­de­mont, a punt de con­ver­tir-se en refres­cant pre­si­dent del govern de la Gene­ra­li­tat, arren­cava una ria­lla de tots pro­cla­mant des del faris­tol del Par­la­ment: “No ens volem assem­blar a la CUP, encara que alguns es pen­sin que el meu pen­ti­nat i el d’Anna Gabriel s’assem­blen.” Al cap dels anys sem­bla que ja no són els pen­ti­nats sinó les pro­pos­tes les que es podrien inter­can­viar, sobre­tot aquesta de mul­tar els empre­sa­ris que es neguin a retor­nar les seus soci­als a Cata­lu­nya. Fins i tot Artur Mas ha hagut de treure el vene­ra­ble capar­ro­net pla­te­jat de la pape­rera de la història per renyar el relleu gene­ra­ci­o­nal de l’antiga Con­vergència, la que sem­pre va sin­to­nit­zar més amb empre­ne­dors i menes­trals que no pas amb els pobres usu­a­ris de la sani­tat pública, reta­llada sense pie­tat com un bon­sai amb les tiso­res de podar. Per cert, la pape­rera de la història, memo­ra­ble expressió ide­ada per l’exdi­pu­tat de la CUP Benet Sale­llas que ha pas­sat a for­mar part de les fra­ses fetes de la nos­tra llen­gua con­tem­porània. Ara els cupai­res ja no fabri­quen fra­ses fetes, estan en hores bai­xes, en procés de recom­po­sició, tant que fins i tot Junts els gosa avançar per l’esquerra amb això de mul­tar empre­sa­ris. Encara que des del minut 1 els matei­xos jun­tai­res sabien prou bé que el recor­re­gut de la idea seria més curt que l’enyo­rat ser­rell de Gabriel. Entre d’altres coses perquè és una pro­posta tan anti­na­tu­ral en una for­mació com la seva que, ja que par­lem de pen­ti­nats, faria enram­par la cabe­llera d’un anti­co­mu­nista afer­ris­sat com l’argentí Javier Milei, i ha obli­gat el pre­si­dent de la patro­nal espa­nyola, Anto­nio Gara­mendi, a sor­tir de la seva habi­tual letar­gia per dir: “Això s’ano­mena regu­lació en vena o direc­ta­ment comu­nisme.” Dime­cres al Con­greso la car­na­va­lesca deriva comu­nista dels de Puig­de­mont mutava direc­ta­ment en aposta anti­sis­tema quan van deci­dir no par­ti­ci­par en les vota­ci­ons, sense que l’esforçada esce­ni­fi­cació evités la sen­sació de guió pre­de­ter­mi­nat. Un guió en el qual la idea de pena­lit­zar les empre­ses que no tor­nin només ser­via de far­ci­ment perquè durant la nego­ci­ació algun ele­ment havia de decaure. La cer­tesa capi­ta­lista és que es fomen­tarà el retorn de les seus que van mar­xar a fora perquè pot­ser allà no hi han fet els nego­cis amb la mateixa inten­si­tat i como­di­tat que els feien a Cata­lu­nya.