Lletra petita
1.134 euros
“El gran contrasentit que ens ha tocat viure i que s’ha perpetuat des de la gran crisi del 2008. Treballar no és sinònim de tenir una vida mitjanament tranquil·la
El salari mínim interprofessional s’apujarà un 5%, fins a situar-se en 1.134 euros. Així, en fred, i sense posar-ho en context, no es pot dir que sigui una mala notícia. Però si aquests 1.134 euros els circumscrivim en el conjunt del cost que té actualment la vida, coincidirem que no donen per a res. I continua provocant que moltes persones estiguin en una situació de gran vulnerabilitat malgrat tenir feina. És el gran contrasentit que ens ha tocat viure i que s’ha perpetuat des de la gran crisi del 2008. Treballar no és sinònim de tenir una vida mitjanament tranquil·la. I ja no diguem en els casos de famílies monoparentals, en què només entra un sou a casa. Aquí el drama es multiplica. I situa moltes persones en un limbe extremament perillós, en què no són prou pobres per rebre ajuts públics però tampoc tenen prou recursos per cobrir les despeses diàries. I entre aquestes despeses destaca la que està relacionada amb un dret fonamental, com és tenir un sostre per viure. El cost dels lloguers i el de les hipoteques ja sabem tots per on van. I sí, en breu es farà efectiva la limitació de preus en els municipis tensionats. Però com ho pairà, això, el mercat? Realment es notarà en la butxaca dels llogaters? O el sistema trobarà la manera perquè els propietaris no hi perdin beneficis? Serà com en els preus de l’alimentació, que malgrat les reduccions de l’IVA una no perd la sensació que en comptes d’entrar al supermercat ho estigui fent en una boutique de luxe? No tardarem a saber-ho. Però em permetran que tingui les meves reticències. Aquelles provocades per les experiències passades. No es tracta de posar en dubte la voluntat política de voler revertir aquesta situació. Però, al final, la partida sempre es decanta cap al mateix cantó. I el sector empresarial i econòmic acaba sent més espavilat –per no dir la paraula que realment tocaria– que les gallines i acaba trobant el viarany que li permet mantenir els beneficis. Mentrestant, el sector públic, embolicat en una teranyina burocràtica, no pot evitar fer curt i anar sempre a roda.
