Casa encantada

La Casa Tos­que­lla és una joia del lle­gat moder­nista. Vam patir per la seva ruïna total fins que el 2021 la va com­prar l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona per 1,5 mili­ons. El con­sis­tori lla­vors gover­nat pels Comuns va deci­dir el seu futur ús: seria un casal per a gent gran. Això un cop reha­bi­li­tada, és clar. Al prin­cipi d’aquest any es va fer públic el pro­jecte gua­nya­dor, sig­nat per Clara de Solà-Mora­les i Metrònom Arqui­tec­tura. La seva pro­posta con­sis­teix a edi­fi­car un volum a la paret mit­gera que dona a la ronda Gene­ral Mitre, dins del qual ani­ran l’escala, els ascen­sors, els banys adap­tats, les ins­tal·laci­ons d’aire con­di­ci­o­nat i cale­facció i un nou accés. D’aquesta manera, no modi­fi­quen res de la finca ori­gi­nal, cosa que tam­poc podrien fer perquè és un bé pro­te­git. La pro­posta no ha agra­dat a un grup de vint his­to­ri­a­dors i arqui­tec­tes que ha entrat un escrit a l’Ajun­ta­ment en què dema­nen que es recon­si­deri, argüint que l’ampli­ació “evoca les por­tes d’entrada a una ciu­tat medi­e­val”. Més enllà de si estètica­ment gri­nyola amb l’estil moder­nista, cosa que, com tot, depèn dels gus­tos de cadascú, els crítics amb la inter­venció denun­cien que la nova cons­trucció tapa la casa, una altra forma de per­ver­tir-la sense aga­far el pic i la pala. No els falta raó però, així i tot, que com­plex és trac­tar res­pec­tu­o­sa­ment el patri­moni per acon­se­guir que sigui útil a les neces­si­tats d’avui.