Pregunta als aborígens, turista
Si aquests dies volteu, no mireu tant internet i pregunteu més als aborígens
A la Garrotxa ja tenim muntats els volcans i hem desplegat els arbres de la Fageda per complaure els visitants de Setmana Santa, àvids de llocs on fer-se fotos amb què alimentar els seus comptes de les xarxes socials. Dir que el nostre paisatge és un decorat que es retira quan els xaves se’n van és una broma recurrent que té èxit, potser perquè l’interlocutor també pensa que l’entrada en escena d’una gentada com la que solen tenir aquests dies molts indrets del país transforma l’entorn de manera radical, com el canvi de decorat en una obra de teatre. D’un temps ençà, a més, la invasió és de ramats d’éssers humans que caminen amb el cap cot, consultant el mòbil més que no pas mirant l’entorn. La pràctica massiva del turisme fa que a la Garrotxa i arreu hi trobis forans de tota mena, però tots tenen en comú (ja sé que generalitzar és injust, disculpeu-me) una aparent dependència insana del Google Maps i de les ressenyes de webs de viatges. No pregunten a la gent de la terra i si ho fan és com a últim recurs i avergonyits. No els acabo d’entendre perquè –digueu-me passat de moda– soc dels que els agrada parlar amb els veïns dels llocs que visito, encara que la diferència d’idioma pugui ser un obstacle. Per on es va a aquest lloc? Recomaneu-nos un restaurant. On podem comprar tal cosa?... Els veïns et poden enredar, però segur que també ho fan a les plataformes digitals (molt condicionades pels ingressos publicitaris), però almenys has passat una bona estona sense la intermediació de la tecnologia. Si tens sort, pots trobar-te algú com la Maria de la muntanya de Sant Francesc (l’olotí volcà Montsacopa), la popular Mari bars, al cel sigui. Un cop la vaig sentir explicar a la seva manera les erupcions a una família. “Olot era molt gran, hi vivia més gent que a Barcelona i un bon dia, patapum, van explotar els volcans i no va quedar ningú viu; tots morts”, relatava amb abundant gesticulació. Els adults feien una mitja rialla i la mainada tenia la boca oberta. No era una explicació raonable com les que et donen a les plataformes digitals, però sí més divertida i de bon recordar. Ja ho sabeu, si aquests dies volteu, no mireu tant internet i pregunteu més als aborígens.
