Opinió

Tal dia com avui del 1980

JOSEP MARIA ESPINÀS

Reflexió a Hoexter

He estat dos dies a Hoex­ter, petita ciu­tat ale­ma­nya, amb motiu d’una mani­fes­tació musi­cal que s’ha cele­brat al cas­tell-aba­dia de Cor­vey, que té una història que es remunta a l’any 822. El con­junt monu­men­tal és esplèndid i l’envolta un dels pai­sat­ges més bonics de Westfàlia.

Cito el fet, però, per un altre motiu. Havent-hi arri­bat de nit, l’endemà vaig sor­tir de l’hotel per donar un tomb i em vaig tro­bar, amb sor­presa, que totes les boti­gues eren tan­ca­des; essent un dijous, no se m’acudí de moment cap expli­cació que no fos l’existència d’una festa local, i vaig pre­gun­tar-ho a una senyora que venia dia­ris.

–És que avui és una festa que cele­bren els catòlics…

Cor­pus, és clar! De cop em tro­bava amb el Cor­pus, la festa supri­mida a Cata­lu­nya, i que havia obli­dat després d’un llarg viatge per car­re­tera i els cor­res­po­nents can­vis d’horit­zons no tan sols físics, sinó espe­ci­al­ment men­tals. Ignoro quin per­cen­tatge de catòlics hi ha a Hoex­ter, però l’església evangèlica hi té també una presència evi­dent: el mateix diari donava notícia dels seus ser­veis reli­gi­o­sos. Però no sola­ment les boti­gues eren tan­ca­des: també ho era l’Ajun­ta­ment. Era una festa tra­di­ci­o­nal i gene­ral, com ho havia estat a Cata­lu­nya.

En un moment deter­mi­nat, vaig veure pas­sar pel car­rer grups de gent que venien de la cele­bració catòlica. No hi havia pas cap dubte. Famílies, pare­lles, gent ves­tida amb aquell punt de solem­ni­tat –endiu­men­ja­des, en diríem– que acre­dita la fide­li­tat a un ritual transmès a través de gene­ra­ci­ons. Tot­hom duia això que avui ja és difícil de veure a Cata­lu­nya: un mis­sal a la mà, un lli­bre força grui­xut de cober­tes negres i la cinta ver­me­lla com a punt de pàgina. Alguns d’aquests ciu­ta­dans de Hoex­ter lle­pa­ven un gelat que havien com­prat en sor­tir de l’església, i s’enca­mi­na­ven xano-xano cap a casa, fruint del sol mati­nal.

Cada vegada que surts del teu país t’ado­nes que Europa és con­ser­va­dora –i ara, aquest mot, no l’uso amb cap sig­ni­fi­cació política. A Hoex­ter, i a cen­te­nars de ciu­tats ale­ma­nyes, angle­ses, holan­de­ses, etc., les cases anti­gues són res­tau­ra­des periòdica­ment, és la norma, amb les cor­res­po­nents excep­ci­ons, men­tre que a Cata­lu­nya, i espe­ci­al­ment a Bar­ce­lona, la norma és la degra­dació. No vull caure ara en la ide­a­lit­zació d’aquesta Europa “tra­di­ci­o­na­lista”, sinó expres­sar la sor­presa –i sovint l’estu­pe­facció– que pro­por­ci­ona la visió de la per­vivència de certs cos­tums en un home que, com jo, se sent fill d’una terra amb tanta història, amb arrels tan anti­gues, i al mateix temps tan poc res­pec­tu­osa amb la història i amb les arrels. És el Cor­pus, però també la festa del vi novell, i els tipus de lle­tra dels rètols dels esta­bli­ments secu­lars, i tot allò que fa que un català tin­gui, en una d’aques­tes ciu­tats, la sen­sació d’entre­veure una rea­li­tat que també ens definí a nosal­tres temps enrere, i que hem mal­ba­ra­tat tris­ta­ment. No es tracta de con­ver­tir-nos al “tra­di­ci­o­na­lisme” anglo­saxó; es tracta de, si és pos­si­ble, encara, recon­ver­tir-nos en nosal­tres matei­xos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia