Quadern d’economia
Què ha de fer un banc?
Torna l’etern problema, que té més de cent anys, de l’existència o la desaparició dels bancs catalans
Els bancs no són una empresa ordinària; han de donar sentit a l’economia d’un territori
El tema bancari ha tornat a la primera pàgina dels diaris amb motiu de l’OPA –oferta pública d’adquisició– del BBVA al Banc Sabadell. Tots sabem ara el que és una OPA d’acord o no amb els accionistes. Val la pena fer una repassada als objectius de la banca.
Aquesta té un caràcter especial. Tot i que la xarxa bancària, sota el control d’un banc central, és una societat anònima com les altres empreses, té una missió pròpia que la distingeix. Els bancs tenen per missió la regulació financera, atenent la petició de crèdits i la compensació econòmica a l’estalvi. No obstant, ens podem preguntar si els bancs han d’anar una mica més enllà. Les caixes d’estalvi ho feien, amb la creació d’unes aportacions al que se’n deia l’obra social. La construcció d’habitatges per a la immigració dels anys 50 i 60 va ser en bona part cosa de les caixes. Ara no hi ha cap empresa privada que ho faci, si fem l’excepció de CaixaBank, que manté la bona tradició. Els bancs actuals, que actuen dins un sistema capitalista, busquen el benefici màxim per als seus accionistes i consideren que l’obra social no els pertoca.
L’evolució bancària a l’Estat espanyol ha passat per grans canvis. Fa cinquanta anys hi havia més d’un centenar de bancs, la majoria de caràcter local, començant pel Banc Sabadell, que tenia una sola oficina a la seva població. Des d’aleshores el nombre de bancs s’ha anat reduint fins a la situació actual en la qual el BBVA i el Santander controlen el mapa bancari, i encara ho farà més si el BBVA aconsegueix la fusió amb el Sabadell. Espero sincerament que no l’aconsegueixi i que els accionistes i els membres del consell d’administració del Sabadell s’adonin de la importància de la seva entitat.
Torna l’etern problema de l’existència o la desaparició dels bancs catalans, que té més de cent anys. Si desapareix el Sabadell els catalans ens trobarem només amb CaixaBank, que té una participació important de l’Estat. Parlar d’independentisme sense bancs és com parlar d’una persona sense braços o sense cames. Espero que la Generalitat i les institucions catalanes s’adonin que no es pot fer gran cosa en la direcció de la independència sense una base financera sòlida i suficient.
Els bancs no són una empresa ordinària. Haurien de fer alguna cosa més que donar crèdit i compensar l’estalvi. Tenen la responsabilitat de donar sentit a l’economia d’un territori i, en concret, de Catalunya en el nostre cas. Algú es pensa que el BBVA estudiarà i actuarà sobre el sector farmacèutic català o sobre el sector digital que tanta empenta porta en aquests moments? La seva visió serà la de l’Estat espanyol i la de l’economia de Madrid, en especial. Els banquers bascos no es distingeixen pas pel seu nacionalisme i la majoria d’ells tenen pis a Madrid i una part dels serveis centrals dels bancs. Un banc basc o un banc amb seu a Santander, però amb els serveis centrals a Madrid no farà res per a nosaltres.
Confio que l’OPA del BBVA no tiri endavant i que el Sabadell s’adoni de la seva responsabilitat, com a únic català que té la seu social a Alacant, per imposició o recomanació de les autoritats espanyoles arran del procés.
