Lletra petita
Qui vigila el vigilant?
“Control parental als dispositius amb pantalles, sí, però amb quina autoritat moral es pot restringir l’ús als joves si els adults fem el mateix?
El govern espanyol vol legislar l’obligació que tots els fabricants de dispositius amb accés a internet que es venguin a l’Estat hagin d’incorporar un control parental accessible, fàcil d’usar i que s’hagi d’activar en engegar els aparells. Afegim-hi que els pediatres tindran eines i formació per detectar les conductes de risc en la mainada. Solem dir que val més tard que mai però em temo que és massa tard. Ho és perquè l’enganxament a les pantalles està tan naturalitzat que revertir-ho a cop de legislatiu ja no és possible. Les lleis sempre van a remolc de la realitat, però en aquesta qüestió, a cavall del remolc hi van dues o tres generacions d’addictes atrapats pel fet tàctil. Una droga que seria tova si només afectés la vista –espero ben aviat un estudi de gran abast sobre la prevalença de la miopia i com ha avançat l’edat d’aparició de la presbícia– però que va més enllà i apunta directament al mig del cervell per substituir la funció relacional per una pretesa socialització en línia que de socialització no en té res i en realitat és una alienació com una casa, una captura de la voluntat, una pulsió més addictiva que el glutamat. Ja seria greu que fos amb finalitats comercials, però aquest entorn també conté un món molt més sòrdid i perillós.
Ara que vosaltres, adults, m’heu llegit i probablement jutjat com un iaio ancorat en el segle passat, feu-vos preguntes i responeu-vos-les honestament: teniu autoritat moral suficient per vigilar els més joves i restringir-los les pantalles? Quantes lectures –de paper o digitals, però lectures– heu substituït per hores i hores de divagar per racons insubstancials de les xarxes socials? Us penseu que els vostres fills no se n’adonen, que feu com ells? Si sou avis, quantes vegades us heu esparverat quan al restaurant o en ple carrer heu vist criatures que ni caminen bramar al cotxet fins que pare o mare li donen un smartphone en desús, simplement perquè miri i toqui la pantalla embadalit i calli? I si sou pares, segur que no ho heu fet mai? Sabeu que la recomanació per als adolescents és no superar les dues hores d’ús lúdic de les pantalles quan la mitjana d’ús habitual s’aproxima a les set? Segur que encara penseu que soc un iaio que està contra el progrés?
