El català en un gag

El Polònia de TV3 té mol­tes vir­tuts. Podríem par­lar de les audiències, dels actors, del memo­ra­ble cançoner que col·lec­ci­ona o dels 18 anys que fa que és a pri­mera línia des de la pri­mera emissió, el febrer del 2006, amb més d’un milió d’espec­ta­dors de mit­jana. Però el que el fa super­la­tiu és la seva capa­ci­tat per retra­tar fets, per­so­nes, acti­tuds, la rea­li­tat mateixa a través de la paròdia, la sàtira política i l’humor, encara que el resul­tat no faci cap gràcia. I això és jus­ta­ment el que va acon­se­guir fa una set­mana amb el gag sobre la situ­ació de setge, inde­fensió i retrocés que viu la llen­gua cata­lana.

El gag esce­ni­fi­cava un exa­men de selec­ti­vi­tat de català, vehi­cu­lat pel mes­tre en català i amb un comen­tari de text de Mercè Rodo­reda. Minuts després, la pressió d’un sol alumne acon­se­guia que a la classe es parlés en cas­tellà, l’exa­men s’escrivís en cas­tellà, el comen­tari de text fos sobre El Qui­jote, que un tuit denunciés la “impo­sició” del català a l’exa­men i el “supre­ma­cisme” dels cata­la­no­par­lants i que una política –el nom, la naci­o­na­li­tat i les sigles de la qual són eloqüents i alhora irre­lle­vants– apro­fités el fake per fer demagògia i cri­mi­na­lit­zar el català.

El gag és de col·lec­ci­o­nista. Com és habi­tual, repar­teix a tort i a dret, perquè cri­tica el qui tre­pitja i el qui es deixa tre­pit­jar. Però sobre­tot retrata en tres minuts el setge a la llen­gua cata­lana en l’àmbit docent i la fràgil posició dels mes­tres i del sis­tema edu­ca­tiu català, la política de baixa estofa, la men­tida, l’auto­odi, el colo­ni­a­lisme lingüístic i cul­tu­ral, l’acti­tud pusil·lànime del cata­la­no­par­lant, la bana­lit­zació de parau­les grui­xu­des com ara l’apart­heid, la ignorància, la cata­la­nofòbia, la con­demna impo­sada als cata­la­no­par­lants de veure con­ver­tida la seva llen­gua en un con­flicte quo­tidià o la inde­fensió de iure i de facto del català sota el parai­gua d’un Estat cas­tellà. Un pano­rama que ha fet retro­ce­dir clara­ment l’ús i la pro­tecció legal del català, que avisa sobre l’avenç del procés de subs­ti­tució lingüística en curs a tots els Països Cata­lans i que exi­geix un canvi d’acti­tud de la soci­e­tat cata­lana per cap­gi­rar aquesta tendència.