Opinió

El factor humà

Glòria i Júlia, màgia a Via Laietana

Humor i esperança a la fi del tercer any d’accions per fer de la prefectura de policia espanyola un lloc de memòria

No hi ha res millor que enca­rar una lluita que se sap llarga amb bon humor i sabent que acu­dei­xen al res­cat for­ces d’ener­gia nova, reno­va­des. Amb aquest espe­rit es va ence­tar ahir el parèntesi d’estiu de l’acció per­sis­tent que des de fa tres anys cada dos dimarts de cada mes es planta davant la pre­fec­tura de la Via Laie­tana per acon­se­guir que l’espai poli­cial esde­vin­gui un refe­rent de la memòria democràtica.

L’acte d’ahir va ser dur, com tots, perquè les històries de les per­so­nes que expli­quen el seu pas pels cala­bos­sos i els des­pat­xos de la casa dels hor­rors és sem­pre dolorós. El to greu, les emo­ci­ons a flor de pell, l’insu­bor­na­ble espe­rit de rei­vin­di­cació no el des­vir­tua ni l’habi­tual som­riure dels agents que s’ho miren, amb to de burla, des de l’altre cos­tat de la tanca, com van tor­nar a fer ahir amb un aire de tant se me’n fot tot que encara fa més patètic l’entes­ta­ment del govern espa­nyol a voler man­te­nir els usos poli­ci­als de l’edi­fici.

Però l’entes­ta­ment dels que rei­vin­di­quen la fi de la presència poli­cial encara és més fort i difícil de tòrcer. Ho va demos­trar ahir la Montse Milà, que va estar 17 dies tan­cada a Via Laie­tana només per ser una obrera en lluita de la Maqui­nista Ter­res­tre, i en Josep Molins, detin­gut als anys setanta i que va com­par­tir cap­ti­veri a Via Laie­tana amb en Pep, un amic i com­pany de lluita a qui els poli­cies van tor­tu­rar tant que un dia en tor­nar-lo a la cel·la se li va sin­ce­rar: “Ja no puc més, Josep.” I ell, com a bon amic, li va res­pon­dre amb con­sol i com­prensió: “Has aguan­tat molt, pots estar tran­quil.”

Durant el pas per Via Laie­tana, en Josep Molins va rebre mal­trac­ta­ment físic i també psi­cològic. Em deien: “De aquí no saldrás”, o l’amenaçaven de dei­xar-lo esguer­rat: “No vas a catar hem­bra”, li esco­pien. Ahir, després d’expli­car-ho, en Molins va fer una pausa, va aga­far aire i ales­ho­res va deta­llar que en que­dar lliure es va casar i amb la seva dona van tenir tres fills que els han donat sis nets. “Que es fotin!”, va con­cloure alçant la veu i pro­vo­cant el riure i l’aplau­di­ment de la gent con­gre­gada a Via Laie­tana.

No va ser l’única vegada que ahir es va riure davant la casa dels hor­rors. D’arren­car uns quants som­riu­res, se’n va encar­re­gar la maga Glòria, que va fer un inno­cent joc de mans, tan pue­ril com efec­tiu, con­sis­tent a des­pu­llar una foto­gra­fia de l’edi­fici de Via Laie­tana 43 de l’attrezzo poli­cial i espa­nyol i can­viar aquest per una ban­dera cata­lana i un car­tell al cap­da­munt de l’edi­fici on es lle­gia Museu de Memòria Històrica. I vinga aplau­di­ments.

No va ser l’únic acte de màgia que ahir hi va haver davant la pre­fec­tura de la poli­cia espa­nyola. En pre­sen­tar l’acte, l’advo­cada Pilar Reba­que va expli­car que dilluns havia rebut la tru­cada d’una jove estu­di­ant de bat­xi­lle­rat, la Júlia, expo­sant-li la seva intenció de dedi­car el seu tre­ball de recerca al cas de la Casa dels Hor­rors. Va sonar a aire fresc, a objec­tiu acon­se­guit perquè l’acte rei­vin­di­ca­tiu que es fa a Via Laie­tana pren ple sen­tit si els joves se’l fan seu i sen­ten com a pròpia la causa.

Reba­que va expli­car que un dels motius que va expo­sar-li la Júlia per fer el tre­ball és que a l’ins­ti­tut ningú li havia par­lat de Via Laie­tana i del que repre­sen­tava. És evi­dent que con­tra tant oblit i tanta des­memòria cal tot l’acti­visme i, per què no?, també l’ajuda d’algun truc de màgia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia