Opinió

El voraviu

Som molt porcs!

Passegen gossos pels camins rurals i ni recullen ni arraconen la merda

Cada dia em sem­bla que entenc més bé les parau­les del poeta Rai­nier Maria Rilke (Praga, 1875 - Mon­treux, 1926) quan escriu que “la ver­da­dera pàtria de l’home és la seva infan­tessa”. Així és que m’he orga­nit­zat pro­ces­sos de reim­mersió en els pai­sat­ges de la meva pàtria segons Rilke, que no és altra que Calonge (Baix Empordà). Pai­sat­ges i per­so­nes, és clar. Els meus ger­mans. Els meus com­panys de bat­xi­ller a Palamós. Els meus amics de la colla. Ahir, com els dar­rers matins de dijous cada quinze dies, vaig anar a classe de repàs de ter­ri­tori amb l’amic Sal­va­dor Vilar, que em fa de mes­tre de pràcti­ques sobre el ter­reny. Vàrem pujar a l’antic cam­pa­ment dels sol­dats, des­man­te­llat el 1958 i aban­do­nat als sei­xanta, i vàrem cami­nar les res­clo­ses de la riera dels molins. Tres. Les tres que que­den. La del molí d’en Maio­las, que era la més pro­pera al poble, a l’altura de Roca Riquel i on ens banyàvem a l’estiu, ja no exis­teix. Encara que­dava un bas­sa­lot d’aigua a la res­closa del molí de les roques, a la del molí cre­mat i a la del molí d’en Lluís. Tam­poc exis­teix la del molí de més amunt, que estava en el tor­rent dels Lla­dres, pas­sat el pont rodó, just on comença la pujada de Romanyà. El camí, ara molt tran­si­tat és, com tants d’altres camins de bosc, una expo­sició per­ma­nent de caga­ra­des de gos en dife­rent estat d’asse­catge. Som molt porcs, nois! La merda del vos­tre gos l’heu de reco­llir als espais urbans i també al bosc!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia