Opinió

Tribuna

Lliçons d’un dilluns que havia de ser negre

“Que hagi passat a l’agost contribueix a la magnificació d’un comportament histèric. La histèria és part intrínseca dels mercats de capitals
“Ha estat un avís de la fragilitat d’uns indicadors econòmics i financers absolutament subjectes a la situació econòmica i geopolítica actual

Dilluns pas­sat, el món finan­cer occi­den­tal es lle­vava amb l’ensurt de les for­tes cai­gu­des de les bor­ses asiàtiques i, en par­ti­cu­lar, del Nikkei 225, l’indi­ca­dor bor­sari més relle­vant del Japó, que s’enfonsà un 12,4% en una sola jor­nada.

De seguida, i pro­ba­ble­ment amb massa pre­ci­pi­tació, els ana­lis­tes i els mit­jans de comu­ni­cació –obli­gats a eme­tre rao­na­ments sobre el que havia pas­sat– varen recórrer a un con­junt d’expli­ca­ci­ons verídiques però febles per argu­men­tar per què s’havia produït l’extra­or­dinària cai­guda de les cotit­za­ci­ons de les acci­ons japo­ne­ses i per què la majo­ria de les bor­ses euro­pees i ame­ri­ca­nes les imi­ta­ven amb cai­gu­des, si bé molt menors que les asiàtiques.

Varen ser unes dades ines­pe­ra­des però de trans­cendència limi­tada, com la cai­guda de l’ocu­pació labo­ral als Estats Units, bar­re­ja­des amb el ner­vi­o­sisme que estava gene­rant el que podria con­si­de­rar-se amb pocs motius sòlids un canvi de tendència en la política monetària expan­siva del Banc del Japó, i fins i tot un cert pànic i por per unes pos­si­bles valo­ra­ci­ons exces­si­ves de les “set magnífiques”, les grans empre­ses tec­nològiques que expli­quen una gran part de les colos­sals plusvàlues gene­ra­des en les bor­ses des de finals del 2022, les que en pri­mera instància con­cen­tra­ven les expli­ca­ci­ons més empra­des per part dels que no havien estat capaços uns dies abans ni de flai­rar el que pas­sa­ria. Segu­ra­ment l’alça del ien que va seguir l’aug­ment de tipus era el que més ho podia jus­ti­fi­car tot.

Que tot això suc­ce­eixi en un mes d’agost ha con­tribuït també pro­ba­ble­ment a la mag­ni­fi­cació d’un com­por­ta­ment histèric (la histèria, recor­dem-ho, forma part intrínseca dels mer­cats de capi­tals). L’agost té un his­to­rial abundós d’epi­so­dis i inci­dents nega­tius en els mer­cats finan­cers. Des del 1986, els regis­tres men­su­als dels mesos d’agost en els domi­nants mer­cats nord-ame­ri­cans el situen com el mes de l’any amb la pit­jor mit­jana de ren­di­ments. De fet, un -0,8%. Curi­o­sa­ment, les estadísti­ques també indi­quen que fins al 1986, i des dels pri­mers regis­tres dis­po­ni­bles del 1896, l’agost havia estat el millor mes en les bor­ses. Ningú es posa d’acord en el perquè de tot ple­gat, d’una cosa i de l’altra.

En tot cas, i tor­nant a dilluns pas­sat, que havia de ser “negre”, no hem de des­merèixer la seva incidència borsària i el que pot repre­sen­tar, pot­ser no tant per decre­tar un canvi impor­tant de tendència en els mer­cats, però sí com a avís de la fra­gi­li­tat que hau­rem d’ator­gar a par­tir d’ara a uns indi­ca­dors econòmics i finan­cers abso­lu­ta­ment sub­jec­tes a una situ­ació actual econòmica i geo­política amb for­tes dependències d’un pano­rama tre­men­da­ment com­pli­cat. Entre d’altres, els efec­tes incerts del que ha estat un fort canvi en les polítiques monetàries cap a tipus d’interès res­tric­tius venint de la llarga època d’expansió monetària i que ara els bancs cen­trals dub­ten de com poden rever­tir-ho par­ci­al­ment. Aquests dub­tes i retards sobre les futu­res bai­xa­des de tipus podrien tenir efec­tes mode­ra­da­ment reces­sius sobre les prin­ci­pals eco­no­mies i, en par­ti­cu­lar, sobre l’ame­ri­cana. I també en l’esmen­tada dependència en el crei­xe­ment econòmic i en les reva­lo­ra­ci­ons borsàries del com­por­ta­ment de les grans empre­ses tec­nològiques i, en par­ti­cu­lar ara, de les ele­va­des però incer­tes pers­pec­ti­ves que es tenen sobre el desen­vo­lu­pa­ment i la intro­ducció de la intel·ligència arti­fi­cial.

El 5 d’agost pot no haver estat la catàstrofe que alguns anun­ci­a­ven en el tan­ca­ment de dilluns pas­sat –sota els efec­tes de l’esmen­tada histèria i com a reacció a la ine­xis­tent i gene­ra­lit­zada inca­pa­ci­tat pre­dic­tiva–, però pot haver estat un opor­tuníssim avís que la vola­ti­li­tat serà més alta i, per tant, que aug­men­tarà la pro­ba­bi­li­tat que els ensurts siguin més comuns en els pro­pers mesos. Caldrà tocar de peus a terra en tots els àmbits i recor­dar més sovint, para­fra­se­jant Kun­dera, la “insos­te­ni­ble lleu­ge­resa” de les bor­ses.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia