Opinió

Lletra petita

Hi som, malgrat tot

“La història de l’independentisme està farcida de derrotes i de moments complexos, però també de fermesa al carrer i obstinació

L’inde­pen­den­tisme de car­rer resis­teix, mal­grat les cir­cumstàncies. Con­ti­nua llui­tant a con­tra­cor­rent de les llui­tes fra­tri­ci­des dels par­tits polítics i això, inde­fec­ti­ble­ment, el debi­lita en força, però no en fide­li­tat. En les mani­fes­ta­ci­ons des­cen­tra­lit­za­des d’aquesta Diada, s’hi res­pi­rava aque­lla per­se­ve­rança que ha carac­te­rit­zat el movi­ment. Sense aque­lla sen­sació d’onada impa­ra­ble dels anys del procés però tam­poc sense virar el rumb. Menys quan­ti­tat, mateixa qua­li­tat en com­promís. El car­rer hi és, mal­grat tot. I tot és molt. Un cúmul de cir­cumstàncies adver­ses que ens situen en un moment de declivi inde­pen­den­tista: des d’un govern que retorna a l’auto­no­misme fins a l’acar­nis­sa­ment polític entre par­tits sobi­ra­nis­tes, pas­sant per un sis­tema judi­cial que no fa ni un pas enrere en la repressió. Per això la importància de posar en relleu aquesta resistència de la soci­e­tat civil i la insistència a retor­nar al camí de la uni­tat i sor­tir d’una vegada per totes d’aquest parany viciós en què han cai­gut de qua­tre potes les for­ma­ci­ons polítiques.

És qüestió de temps –segu­ra­ment de molt de temps!– que l’inde­pen­den­tisme s’allu­nyi de les bar­dis­ses i agafi la via cor­recta. I, en aquest procés de res­sor­gi­ment, sens dubte, la soci­e­tat civil haurà d’aga­far el timó, com ja ho va fer el 2010. La història de l’inde­pen­den­tisme està far­cida de der­ro­tes i de moments com­ple­xos, però també de fer­mesa al car­rer i obs­ti­nació. Hem sigut pocs i hem sigut molts. I les adver­si­tats pico­nen en la paciència però no abo­quen a la resig­nació. Quan par­len de paci­fi­cació, de fi del procés, d’una nova era... inten­ten fer ferida. I ens les lle­pem, les feri­des, fins a cert punt. Però el pòsit sem­pre queda allà, no des­a­pa­reix, surt al car­rer i empeny tant com pot. O fins allà on pot. Perquè, si la soci­e­tat civil és impres­cin­di­ble, també ho és la política. I és urgent i neces­sari que els par­tits pugin de nou al carro de la uni­tat. Fent la neteja necessària, els pro­ces­sos ine­vi­ta­bles i reco­sint els estrips. Com­pli­cat, però ine­vi­ta­ble. Tard o d’hora.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.