Opinió

Som 10 milions

Samarretes solidàries

Per a alguns, l’aportació econòmica és més que suficient i no comporta en cap cas l’esforç de la caminada

Aquest cap de set­mana a Pineda de Mar s’ha cele­brat la ja tra­di­ci­o­nal Marxa con­tra el Càncer, que ha acon­se­guit el propòsit dels orga­nit­za­dors, que era arri­bar als 3.000 par­ti­ci­pants de l’ante­rior edició i sumar la xifra rècord de 32.000 euros gràcies a la venda de samar­re­tes com­me­mo­ra­ti­ves d’un llam­pant color rosa xiclet. No és ni la pri­mera ni l’última acti­vi­tat a favor de cau­ses soci­als que es du a terme al muni­cipi i a la resta del Maresme, però s’ha de reconèixer que és de les més nom­bro­ses pel que fa a res­posta social. El càncer con­ti­nua sent una malal­tia molt estesa i tot­hom coneix alguna família, amic o cone­gut que l’hagi patit o a qui li hagin detec­tat. Una cir­cumstància que afa­vo­reix que la ciu­ta­da­nia s’abo­qui en una jor­nada fes­tiva ori­en­tada, també, a man­te­nir l’espe­rança que algun dia es trobi una cura defi­ni­tiva. Deia que les xifres obtin­gu­des aquest any havien omplert de joia els orga­nit­za­dors de la Junta Local de la Lluita con­tra el Càncer, perquè mal­grat el camí recor­re­gut i la publi­ci­tat feta, mai no està asse­gu­rat que qua­drin els números. I més quan amb els anys s’han mul­ti­pli­cat les acci­ons solidàries a favor de tro­bar recur­sos per incen­ti­var la recerca. Sem­pre hi ha el neguit que la gent es quedi a casa i que la festa quedi des­lluïda fins i tot pel mal temps. Tot i això, i en honor a la veri­tat, la marxa de diu­menge a Pineda va tenyir de rosa la sor­tida a la plaça de les Mèlies, però tots aquells que lluïen la samar­reta no van aca­bar el recor­re­gut. Ni el curt de 2,3 quilòmetres, ni encara menys el llarg, de 6,8 quilòmetres. Era d’espe­rar, perquè és un tòpic que es com­pleix cada any, i a tot arreu, i res­pon al com­promís per­so­nal que cada par­ti­ci­pant té amb la causa. Per a alguns, l’apor­tació econòmica és més que sufi­ci­ent i no com­porta en cap cas l’esforç de la cami­nada, però si cal posar-se la samar­reta per fer col·lec­tiu i publi­ci­tar-ho a les xar­xes soci­als, doncs es fa perquè el que compta és la intenció. Per a d’altres, més enllà dels diners impres­cin­di­bles, hi ha el com­promís ferm de pren­dre part de prin­cipi a fi en una acti­vi­tat par­ti­ci­pa­tiva que con­tri­bu­eix al bon veïnatge i a posar a prova l’estat físic de forma pública, sense com­ple­xos. No seré pas jo qui cri­ti­qui cap de les opci­ons, perquè em consta que l’objec­tiu final de donar suport econòmic per a la lluita con­tra el càncer és el mateix i és d’agrair qual­se­vol tipus d’apor­tació. Tot i això, em decanto més per la immersió total en la pro­posta i si es fa una cami­nada, cami­naré; si es fa una boti­far­rada, m’hi que­daré a men­jar, i si es fa una rifa, com­praré números i espe­raré que es canti el premi. Digueu-me romàntica, però només con­cebo l’adhesió a una causa de forma com­pleta, perquè em mereix el màxim res­pecte la gent que de forma total­ment altru­ista i abo­cant-hi hores per amor a l’art orga­nitza aquest tipus d’actes amb l’espe­rança que esde­vin­guin tot un èxit. Vaja, que com­prar-se la samar­reta està molt bé, però que suar-la encara està millor.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia