Opinió

Lletra petita

Salvar o no el poble

“Que la indignació duri quan ja no hi hagi fang, que hi pensem quan plogui i també quan faci sol. Que hi pensin els valencians, i tothom, quan torni a tocar votar

Quina iro­nia que els fei­xis­tes es mani­fes­tin sota el lema “només el poble salva el poble”. Popu­lisme barat apro­fi­tant la soli­da­ri­tat col·lec­tiva que ha gene­rat la catàstrofe del 29 d’octu­bre. El poble salva el poble de mol­tes mane­res, i ja veu­rem en les pròximes elec­ci­ons si al País Valencià hi tor­narà a gua­nyar la dreta i l’extrema dreta (que a aques­tes alçades ja sabem que van aga­fats de la maneta). Perquè el poble salva el poble si també es mobi­litza a les urnes con­tra els inep­tes, els hipòcri­tes, els men­ti­ders i els que escam­pen l’odi i la por per treure’n pro­fit. El poble no salva el poble si assu­meix que tots els polítics són iguals i que no hi ha res a fer con­tra el sis­tema. Difon­dre l’escep­ti­cisme és una manera de mal­ba­ra­tar la democràcia. Trump ha gua­nyat de gole­jada als Estats Units, però ho ha fet amb una abs­tenció del 45% i gràcies al fet que els demòcra­tes des­en­can­tats s’han que­dat a casa. Sabem que a Har­ris l’han votat sobre­tot les clas­ses benes­tants i a Trump, les des­fa­vo­ri­des. Això demos­tra que impe­dir un sis­tema edu­ca­tiu igua­li­tari per a tot­hom, que no depen­gui només del compte cor­rent, també és una altra fórmula per mal­ba­ra­tar la democràcia. A Occi­dent estem arri­bant a uns nivells en què es dei­xen de banda els pro­gra­mes i s’apel·la als sen­ti­ments i les emo­ci­ons per gua­nyar vots. Doncs ja que és així, que la indig­nació col·lec­tiva pel que ha pas­sat a l’Horta Sud no es difu­mini mai. Que es man­tin­gui en la memòria de tots i per sem­pre, en record de les vícti­mes, dels morts, dels seus fami­li­ars i d’aquells que ho han per­dut tot. Que duri quan ja no hi hagi fang, que hi pen­sem quan plo­gui i també quan faci sol. Que hi pen­sin els valen­ci­ans quan torni a tocar votar i que hi pen­sem tots nosal­tres, també. Que tenir el poder no sig­ni­fi­qui tenir les mans lliu­res. Que els gover­nants no es tro­bin una ciu­ta­da­nia des­mo­bi­lit­zada i apàtica. Les catàstro­fes ambi­en­tals no les podem evi­tar, però sí que hem d’exi­gir que qui no com­pleixi les res­pon­sa­bi­li­tats enco­ma­na­des no pugui que­dar impune. Perquè la impu­ni­tat és la mare de l’escep­ti­cisme i l’esto­cada final a la democràcia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.