Opinió

Mirades

L’església de Sant Josep fa 70 anys

Obra de l’arquitecte Joaquim M. Masramon, es va començar a construir el 1952 i la va consagrar el 1954 el bisbe Cartañà

L’església de Sant Josep de Girona ha com­plert setanta anys. El 24 de novem­bre, diu­menge de Crist Rei, el bisbe fra Octavi Vilà va con­ce­le­brar una missa amb el mossèn Jordi Rei­xach per com­me­mo­rar que fa setanta anys, el 21 de novem­bre de 1954, el bisbe Josep Cartañá va dedi­car i con­sa­grar l’església al culte. Va ser una gran nove­tat per a la Girona de la segona mei­tat del segle pas­sat. Va ser eri­gida en un ter­ri­tori segre­gat del Mer­ca­dal i en aquells moments que­dava allu­nyada dels nuclis habi­tats. No hi havia encara cons­truïda la Nor­mal, que es va eri­gir a l’altre cos­tat d’Emili Gra­hit, on ara hi ha la Facul­tat de Medi­cina i Infer­me­ria, i que­dava sepa­rada del car­rer del Carme per l’Onyar. En aquells moments per l’actual Emili Gra­hit hi pas­sava la via del tren de Sant Feliu i el car­rer no estava ni urba­nit­zat. Hi havia les caser­nes i al cos­tat, la fàbrica Pagans i el cinema Ori­ent i els pri­mers edi­fi­cis. L’Eixam­ple no estava dibui­xat tal com el conei­xem ara i per tant el tem­ple s’eri­gia en un extrem de la ciu­tat.

La decisió de cons­truir-la va ser del bisbe Cartañà i era la quarta parròquia del nucli urbà. Era moment de res­tric­ci­ons econòmiques i un pri­mer pro­jecte del 1947 pre­veia tres naus amb una façana neo­vig­no­li­ana. L’encàrrec es va fer a l’arqui­tecte olotí Joa­quim M. Mas­ra­mon i Ventós Olot, 1910 - Girona, 1987), que, en dila­tar-se el pro­jecte, el va redis­se­nyar en funció del seu interès per les fàbri­ques roma­nes, el romànic i la cons­trucció pai­ral cata­lana, segons s’explica a la mateixa història de la parròquia. És con­si­de­rat el pri­mer tem­ple modern de la ciu­tat i l’últim de litúrgia i planta pre­con­ci­li­ars. L’estruc­tura s’alça a divuit metres, és d’una gran puresa de línies i volum. Té tres vol­tes bufa­des i una torre cam­pa­nar rec­tan­gu­lar que s’enlaira setanta-un metres. El trac­ta­ment de la llum fa que cai­gui direc­ta­ment sobre l’altar. S’hi va uti­lit­zar el rajol, com en el període moder­nista, amb una con­junció amb l’arre­bos­sat.

L’arqui­tecte Mas­ra­mon va ser durant molts anys l’arqui­tecte de la Dipu­tació de Girona, va tre­ba­llar amb Joan M. Ribot i tenia des­patx propi que va com­par­tir durant molts anys amb l’arqui­tecte muni­ci­pal de Girona Josep Dui­xans. La seva arqui­tec­tura, explica Josep Maria Birulés, va dei­xar empremta. Estava mar­cada, com l’església de Sant Josep, per l’aus­te­ri­tat de dis­seny i l’hones­te­dat en l’ús de mate­rial. Va cons­truir entre altres la casa Escat­llar de Girona (1941), la casa Regàs del Pont Major (1943), la clínica Muñoz (1946), la casa taller Fita (1969), els habi­tat­ges per a l’Obra Social de Caixa de Girona i els habi­tat­ges per als obrers de la Tor­ras Hos­tench a Sarrià de Ter. També va pro­jec­tar la seu cen­tral de la Caixa de Girona, aca­bada el 1959, i les ofi­ci­nes del Banc de Bil­bao. I com a arqui­tecte de la Dipu­tació de Girona va inter­ve­nir en l’església de l’hos­pi­tal de Santa Cate­rina, la remo­de­lació de l’Hos­pici perquè fos la Casa de Cul­tura i l’edi­fici del Puig d’en Roca. També va cons­truir l’església de Sant Jaume, al veïnat de Salt. Ara al cantó de l’església de Sant Josep hi ha el pavelló de bàsquet, està rode­jada d’habi­tat­ges i s’alça a tocar de la plaça dels Països Cata­lans, cosa ini­ma­gi­na­ble quan va ser eri­gida, fa setanta anys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.